Dos poemes sense perdó i deu pensaments educatius

10 Juliol, 2010 13:08
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments

 

Mai demanaré perdó

 

Assegut davant la taula

amb un llapis a la mà,

com la ment deixo volar

entre un sospir i la faula.

He aplegat del treball

prou cansat i rondinaire,

el treballar de firaire,

el regust dels encenalls.

Omplir núvols d’ angoixa,

deu coves de res a fer,

encetar el gran voler,

acabar portant la torxa.

Homenot de llargues hores

en cabdells, en vanitats,

prenent aire, m’he trobat

en empreses massa nobles.

Llarga grandària d’un món

fet per als més valents,

garlaires i penitents,

mai demanaré perdó.

 

Demanant perdó

 

Els ulls bruns, fines les celles,

boca i nas entremaliats,

el pensament enlairat

sempre camina amb les presses.

Peus i falda fan camí,

pel carrer més principal,

voldria ser finestral

per a veure’t sense fi.

El cistell amb cintes verdes,

ben ornat, estret de cos

amb un aire en desacord

com em mires, com et quedes.

Llavors comença, endevina,

el més noble sentiment,

el gran riure de la gent

que coneix el qui tragina.

Amor que mors i naixes

cada vespre, per ponent,

no li confies al vent

ni aparaules les rebaixes.

Si em vols, sigui l’ ofrena

del més tossut dels valents,

si em vols, seré innocent

demanant perdó i l’ empresa

d’ estimar- te en tot moment.  

 

Pensaments educatius

 

Estan aprenent a no comportar-se.

La lliçó és fàcil, es deixa enganyar.

Aprenien tant que dubto sabessin res.

Arribarem a tenir tres ordinadors sense cap nen.

El mestre és bo, però no vol entrar a l’olla.

La classe va ser un èxit, van sortir de seguida.

Estudien anatomia, van per la cabeça d’all.

Cap resposta era adequada, però se’n van sortir.

He conegut prou alumnes per saber que anava errat.

Tinc ganes de ser a classe, vaig per la nit. 

 

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Comentaris

Afegeix un comentari
















Dos i dos fan cinc?: