Dos poemes d'escriure i deu pensaments educatius
06 Novembre, 2009 21:40
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Davant la taula
Assegut davant la taula,
un rellotge martelleja,
és diríem la revenja
dels qui ara ja són faula.
Tinc un cos per adobar
amb lliçons molt mal apreses,
en el sarró les promeses,
res de dolç per emportar.
I la vida maleïda,
dissortada, estimada
em va posant la contrada,
entre cotons, afeblida.
I miro el sol quan repunta
i la lluna que se’ n va,
un pastor sense ramat,
avui plora la fortuna.
Assegut davant la taula
amb un llapis a la mà,
us proposo nou demà
per contar-vos el que passa.
Escriure
He portat de nou un vers
des del fons de les tenebres,
escriure fa meravelles,
tot i així, com entreté.
Posarem de nou en boca
dels amics més malfeiners,
una dèria, una proposta,
sense pausa ni diners.
Farem una nova ratlla,
enlairant-la cap al cel,
prendrà dolcesa de mel,
aplegarà si s’ espatlla.
Amb tot aquest enrenou,
veieu com ho he aconseguit:
Avançar amb un escrit
que no porta res de nou!
Ara, cansat, m’ acomiado
pregant per ser pretendent,
hauré d’ aturar un moment,
estic viatjant sense esbarjo.
Pensaments educatius
Els nois es fan grans i els peus rodons.
Només vaig, ells em preparen les lluites.
Tinc prou defectes per no resultar avorrit.
No els he de fer perdre el temps ensenyant.
Algun dia els pares esdevindran fills.
L' home evoluciona, però no aterra.
Sempre tenim escrita l'hora de sortir.
Tinc alumnes suspesos, encara no sé ben bé d' on.
Mentre ells no aprenen, jo respiro.
Tinc un dubte: Qui el necessita?
Dos poemes desfullats i deu epitafis
04 Novembre, 2009 19:30
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
La fulla
La fulla cansada
de treballs feixucs
espera, delera,
vol pausa planera,
sense grans remucs,
per somiar la tarda.
Ha passat eixuta,
dolça primavera,
entre gran bonior,
després la calor
la va fer més vera,
més noble, més bruna.
Aplega el bon temps
de deixar la feina
en altres indrets,
ara vol l’ hivern,
sense cap veïna,
sense massa fred.
Les ametlles
Una catifa, mil fulles,
cargolades, sense encís,
com es perd el paradís
de les ametlles porugues.
Les he recollit, amb ganes,
una a una, entre cançons,
els joves eren a escola
els més vells prenen el sol.
Les ametlles presumides,
mig obertes, sense seny,
han trontollat fins a terra,
han caigut sense dir res.
Una en plego, altra deixo,
és el fet de treballar,
em voldria afanyar,
m’ entrebanco, ho lamento.
Una a una, al cabàs,
van caient, es van dormint,
encara porten vestit,
a casa, l’ he de llevar.
Després pugen a les golfes,
pensatives, sense fe,
allí dormen mig hivern,
tot somiant: Serem les postres?
Epitafis
Cap sastre em vol fiar.
Com va la vaga de transport?
Han prohibit tots els cursets accelerats.
No he aconseguit la feina.
Experimento sensacions estranyes.
Tinc els ossos desmotivats.
Sis mesos més i acabo la penitència.
M'han concedit el tercer grau.
No crec que vulgui tornar.
No féssiu preguntes que no puc respondre.
El mestre
02 Novembre, 2009 16:46
Publicat per jjroca,
Aproximacions
El mestre:
1- Va a l’ escola amb l’esperança que no hi sigui.
2- Té prou alumnes per endevinar el seu futur.
3- Treballa com pot a l’ hora que el deixen.
4- Encara sap que un ordinador no pensa.
5- Cobra per enfadar-se sense perdre el control.
6- Entra a la classe sabent que la batalla ha de començar.
7- És el més gran dels nois i el més petit dels homes.
8- Prova d’ estructurar el cap sense ferir-lo.
9- Mai endevina la nota que es mereix cada alumne.
10- Sempre serà la caixa dels trons.