Dos poemes desfullats i deu epitafis
04 Novembre, 2009 19:30
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
La fulla
La fulla cansada
de treballs feixucs
espera, delera,
vol pausa planera,
sense grans remucs,
per somiar la tarda.
Ha passat eixuta,
dolça primavera,
entre gran bonior,
després la calor
la va fer més vera,
més noble, més bruna.
Aplega el bon temps
de deixar la feina
en altres indrets,
ara vol l’ hivern,
sense cap veïna,
sense massa fred.
Les ametlles
Una catifa, mil fulles,
cargolades, sense encís,
com es perd el paradís
de les ametlles porugues.
Les he recollit, amb ganes,
una a una, entre cançons,
els joves eren a escola
els més vells prenen el sol.
Les ametlles presumides,
mig obertes, sense seny,
han trontollat fins a terra,
han caigut sense dir res.
Una en plego, altra deixo,
és el fet de treballar,
em voldria afanyar,
m’ entrebanco, ho lamento.
Una a una, al cabàs,
van caient, es van dormint,
encara porten vestit,
a casa, l’ he de llevar.
Després pugen a les golfes,
pensatives, sense fe,
allí dormen mig hivern,
tot somiant: Serem les postres?
Epitafis
Cap sastre em vol fiar.
Com va la vaga de transport?
Han prohibit tots els cursets accelerats.
No he aconseguit la feina.
Experimento sensacions estranyes.
Tinc els ossos desmotivats.
Sis mesos més i acabo la penitència.
M'han concedit el tercer grau.
No crec que vulgui tornar.
No féssiu preguntes que no puc respondre.