El capità

Aplego de nou a escola

tot i deixant el carrer,

abans, anava el primer,

ara, em porta la corriola.

He saludat els alumnes,

matiners i principals,

els altres tenen retard,

no volen ser a les més dures.

Enfilo cap a la sala,

tafanejo el passadís,

allí, es queda el somrís

entre somnis i desgana.

He de fer el cor ben fort,

endinsar-me a la batalla,

no tot el món serà palla,

ha d’ haver-hi algun pebrot.

Li dono pas a la clau,

es posa a parlar amb el pany,

la classe és monstre estrany,

hem de pujar-hi a la nau.

Despleguem la blanca vela,

la lliurem, sortim del port,

anem a cercar el tresor

de viatjar sense cautela.

Amb sotracs i feridures

ratlla amunt i ratlla avall,

anem deixant encenalls

tot cercant mil aventures.

El capità fent la troca,

els grumets a saltirons,

han d’ aprendre les lliçons

tot enmig de la revolta.

La classe avança, retorna

a la bocana del port

han après o molt o poc,

és la feina de l’escola.

La pissarra

Mireu, de fet, la pissarra

és un món que es va perdent,

ara, serà la pantalla,

tota blanca, innocent.

Allí, quedarà resclosa

a la cambra dels vençuts,

ni veurà passar l’ alosa

ni voldrà sentir els lladrucs.

Tornarà a ser la primera

en somiar somnis estranys

amb minyons cercant la guerra

a les cinc, en acabar.

S’ omplirà amb l’enyorança

dels ratllots sempre mal fets,

d’ aquell guix de cara plana,

tan polsós i satisfet.

D’ aquelles lletres farcides

de notable perfecció,

aquells dibuixos, consignes,

aquells escrits amb colors.

El mestre de beceroles,

de comptar i manaments,

és perdrà per la boirina,

és el preu d’aquest nou temps.

Epitafis

No vingueu en dissabte, enllesteixo.

Ahir va venir l' advocat a passar comptes.

No sortiré sense mascareta.

No us diré el que penso.

Porto mesos sense desodorant.

Em plau convidar-vos a la vetllada. 

Gràcies per la visita!

En un no res, torno!

Procureu no agafar el son.

Sóc aquí de miracle.