Dos poemes d'escriure i deu pensaments educatius
06 Novembre, 2009 21:40
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Davant la taula
Assegut davant la taula,
un rellotge martelleja,
és diríem la revenja
dels qui ara ja són faula.
Tinc un cos per adobar
amb lliçons molt mal apreses,
en el sarró les promeses,
res de dolç per emportar.
I la vida maleïda,
dissortada, estimada
em va posant la contrada,
entre cotons, afeblida.
I miro el sol quan repunta
i la lluna que se’ n va,
un pastor sense ramat,
avui plora la fortuna.
Assegut davant la taula
amb un llapis a la mà,
us proposo nou demà
per contar-vos el que passa.
Escriure
He portat de nou un vers
des del fons de les tenebres,
escriure fa meravelles,
tot i així, com entreté.
Posarem de nou en boca
dels amics més malfeiners,
una dèria, una proposta,
sense pausa ni diners.
Farem una nova ratlla,
enlairant-la cap al cel,
prendrà dolcesa de mel,
aplegarà si s’ espatlla.
Amb tot aquest enrenou,
veieu com ho he aconseguit:
Avançar amb un escrit
que no porta res de nou!
Ara, cansat, m’ acomiado
pregant per ser pretendent,
hauré d’ aturar un moment,
estic viatjant sense esbarjo.
Pensaments educatius
Els nois es fan grans i els peus rodons.
Només vaig, ells em preparen les lluites.
Tinc prou defectes per no resultar avorrit.
No els he de fer perdre el temps ensenyant.
Algun dia els pares esdevindran fills.
L' home evoluciona, però no aterra.
Sempre tenim escrita l'hora de sortir.
Tinc alumnes suspesos, encara no sé ben bé d' on.
Mentre ells no aprenen, jo respiro.
Tinc un dubte: Qui el necessita?