Dos poemes de fullam i deu pensaments educatius
14 Novembre, 2009 18:51
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Petita fulla
Arriba l’ hora, la malastrugança,
avenir terrible, la nova tardor,
no vull marxar, no sóc trobador,
no vull cantar, sento esgarrifança.
Vaig venir al món sense cap tardança,
un abril solemne, minso de calor,
aplegà a la vall, massa somiador
tot ple d’ unes ganes, d’una benaurança.
Vaig conèixer el terra, la sínia pregona,
quatre enciams desperts, un parlar de dona,
tot era preciós ni fred ni tempesta
xerrar de treball sense gens de festa
per anar enfilant el brancam de l’arbre,
com era tot foc, ara es torna marbre.
Així ben callada, plegada a la fosca,
tibaré mon cos per a rebre el vent,
la petita fulla, tota innocent,
només vol seguir, ara ja fa nosa.
Una fulla
Una fulla a la teulada
com pregona el desencant,
un plorar, esmicolant
un matí, una vesprada.
Una fulla sense seny
com em canta la cançó:
Vull les galtes d’un minyó,
un somriure complaent!
Una fulla poca-solta
mai es cansa de parlar,
recitant per recitar
tot xerrant sense cap boca.
Una fulla aventurera
com voldria viatjar,
el pardal la pot portar
des de la plana a la serra.
Una fulla confident
de la veritat primera,
voldria tenir l’ espera
per pujar de nou al cel.
Una fulla enamorada
de la vida i paradís,
ha de perdre tot l’encís,
per finir esmicolada.
Una fulla sense rei,
sense amic, sense fortuna
esdevindrà una engruna,
és el món qui posa llei.
Pensaments educatius
Són massa alumnes per no perdre'n cap.
Ells tenen la raó, hem de procurar que no l' ensenyin.
Qui no vol anar a l' escola és perquè ja és sabut.
Si us heu de perdre, busqueu camins coneguts.
La porta de la classe és la frontera de l' infern.
No sé com dir-ho, però és millor que no ho entenguin.
Treballem amb equip, almenys per amagar-nos.
Farem el que calgui, ells ni ho provaran.
No se'n burlen, no arriben a certes altures.
Tinc el deure d' enfadar-me sense que es noti massa.