Dos poemes fantasmals i deu pensaments divins
16 Novembre, 2009 16:53
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Pobre fantasma
Aplega la nit
entre promeses,
cauen esteses,
angúnia i por.
Era a la vida
home captaire,
prou rondinaire,
mig somiador.
Vénen empreses
sense caler,
d’ un abeller,
surt el desig:
- Vull una joia
per un gaudir,
he de finir
per a tenir-la!
Pobre fantasma
tan maternal,
pot seure dalt
de la murada.
Guanya batalla
sense lluitar,
deixeu-lo anar
a cercar venjança.
Un mal minyó
el va trair,
ha de morir
per continuar.
Tota sa vida
és un desori,
cercant oprobi,
provant triomfar.
Una nit fosca
el porta arreu,
és tot hereu,
té massa fam.
El botxí
Quant de gran
la queixalada
ha de ser
per a guanyar?
Passen hores,
passen totes,
i no sé
com continuar.
Sóc novell,
petit fantasma
de penúria
i embolic,
sortiré
quan mor el dia,
per a seure
enmig l’ oblit.
Si, a la nit,
un rondinaire,
un captaire,
vol eixir,
esperaré
on canvia l’ aire,
on la flaire
fa patir.
Allí, sol,
entre mil mossos,
he de prendre
aliment,
sóc covard,
poruc, firaire,
amic, no gaire,
sols un botxí.
Pensaments divins
La Creació s' acosta a la divina comèdia.
Satanàs no fa pecats, no li surt a compte.
El pecat era mortal i es va morir.
Déu donarà punts per bona conducta.
Satanàs té problemes de personalitat.
Déu estudia les bases per a fer un concurs de precs.
Satanàs ha proposat la targeta 666.
Tres sants estan en vaga de miracles.
S'ha disparat la revenda per veure la nova temporada de forques.
Jesús té problemes per convertir el vi en brandy.