Dos poemes fantasmals i deu pensaments divins

16 Novembre, 2009 16:53
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments

 

Pobre fantasma

 

Aplega la nit

entre promeses,

cauen esteses,

angúnia i por.

Era a la vida

home captaire,

prou rondinaire,

mig somiador.

Vénen empreses

sense caler,

d’ un abeller,

surt el desig:

- Vull una joia

  per un gaudir,

  he de finir

  per a tenir-la!

Pobre fantasma

tan maternal,

pot seure dalt

de la murada.

Guanya batalla

sense lluitar,

deixeu-lo anar

a cercar venjança.

Un mal minyó

el va trair,

ha de morir

per continuar.

Tota sa vida

és un desori,

cercant oprobi,

provant triomfar.

Una nit fosca

el porta arreu,

és tot hereu,

té massa fam.

 

El botxí

 

Quant de gran

la queixalada

ha de ser

per a guanyar?

Passen hores,

passen totes,

i no sé

com continuar.

Sóc novell,

petit fantasma

de penúria

i embolic,

sortiré

quan mor el dia,

per a seure

enmig l’ oblit.

Si, a la nit,

un rondinaire,

un captaire,

vol eixir,

esperaré

on canvia l’ aire,

on la flaire

fa patir.

Allí, sol,

entre mil mossos,

he de prendre

aliment,

sóc covard,

poruc, firaire,

amic, no gaire,

sols un botxí.

 

Pensaments divins

 

La Creació s' acosta a la divina comèdia.

Satanàs no fa pecats, no li surt a compte.

El pecat era mortal i es va morir.

Déu donarà punts per bona conducta.

Satanàs té problemes de personalitat.

Déu estudia les bases per a fer un concurs de precs.

Satanàs ha proposat la targeta 666.

Tres sants estan en vaga de miracles.

S'ha disparat la revenda per veure la nova temporada de forques.

Jesús té problemes per convertir el vi en brandy.  

Comentaris | 0 RetroenllaçOs