Dos poemes educats i deu pensaments educatius
22 Novembre, 2009 13:11
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Tot prospera
Per la veu que duu el poal
noto l’ aigua en el seu fons,
és un pou profund, pregon
construït per homes bons.
Els servents de la noblesa,
fills fidels de pares grans
el cavaren fa prou anys
amb la força de l’amor.
De tal mena educats,
fan del pou el compromís,
penitents de molt patir,
han vingut per fer bondat.
Tota la vila s’ ufana
de tants homes principals,
ells seran només mortals,
però és seu el paradís.
Tot prospera, tot va bé,
els joves com s’alliçonen,
com les joves preguen totes
mentre seuen per cosir.
Aprenents ben educats,
amb la més noble intenció,
per què surt algun traïdor
que tal empresa desfà?
Aprendran
Una pausa hi ha a l’ escola,
entre callar i ensenyar,
una pausa per pregar
pel vestit i la cassola.
Atura el pobre mestre,
com deixa que passi el vent,
la finestra és a ponent,
tenen la borrasca a sobre.
Ara s’ acaba novembre
sense causa de condol,
poca força porta el sol,
tots somiant amb un pessebre.
Prompte aturaran la classe,
per pujar a la muntanya,
porten bastó, mitja canya,
un sac gros on posar herbes.
Aprenen sense cap llibre,
cultura, modernitat,
els dijous urbanitat,
els divendres dibuix lliure.
Sortiran callats, amb fila
després de fer gran comiat,
tot el poble els ha deixat
estudiar monotonia.
Així passen, així tornen
a seure tots al seu banc,
aprendran tots a sumar,
a llegir, a trobar l’ ordre.
Pensaments educatius
Un dia m'aixecaré de la taula i me la posaré a la butxaca.
Si aprendre fóra necessari, es faria més sovint.
Molts es pensen que aprendre és entrar en el regne dels ignorants.
Les coses que mengem tenen pocs estudis.
Un adult és un nen que no va poder parar de créixer.
Mireu si és gran l' escola que hi caben tota mena d' alumnes.
És una sort no compartir tots els mateixos defectes.
Tot i tenint poca pressa, em fan córrer.
Segueixo pensant que també em costa estimar-los.
Mireu si ensenya bé que, fins i tot vol entrar.