Dos poemes musicals i deu epitafis
17 Agost, 2009 09:47
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Musica
Al capvespre, a mitja tarda
o, si et plau, a la nit,
vindrà un monstre eixerit,
per endur-se la basarda.
No cal ni dir: El carruatge
és prou noble i imponent,
ha de venir de ponent
prou lleuger, sense equipatge!
Portarà la gran guitarra,
una flauta, els platerets,
omplirà tots els indrets,
anirà a dormir allí on para.
Musica de filigrana,
alentida, important,
a poc a poc es fa gran,
té poques notes encara.
Escolta
Per a dir-te com et vull,
escric sota d’un fanal
una tonada cabdal
farcida de mil esculls.
No la canto, xiuxiuejo,
com l’adorno, amb mil sons,
han de ser eixes cançons
tot el fruit, puix neguitejo.
Mai musica tan excelsa
han de gaudir petits déus,
ni han de tenir els hereus
una joia tan sencera.
Les notes corren, enfilen
dolços camins dintre el cor,
com em sento somiador,
lluitador, dels qui rondinen.
Escolta gentil senyora
la lluïssor del pensament,
escolta, siguis conscient
del galant quan t’enamora.
Epitafis
He aconseguit seguir la dieta.
Vaig venir perquè es trobava sola.
Disculpeu, he vingut sense avisar.
Darrerament, estudio mim.
No tinguis por i entra.
Ho sento, ho tinc desendreçat.
Sóc despistat, ahir em vaig posar al nínxol de sota.
Nínxol petit, però amb bon veïnat.
Acabo d'arribar, m'estic orientant.
Sembla que sóc ric.