Dos poemes de platja i deu pensaments divins
15 Agost, 2009 08:30
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Vora la mar
Tot i estant vora la mar
a quarts de deu del matí,
gran baralla hem patit
per tenir, tot just, cinc pams.
Esquifida tovallola,
una roda de les grans,
un aneguet, dos poals
i un para-sol que s’envola.
He conegut, de passada,
el millor dels meus veïns,
un vailet prou eixerit
quan inflava la pilota.
Esbufegant quasi tots,
davant de tan gran desgràcia,
el pare, ben poca traça,
ens demana més pulmons.
Després, de fet, ha jugat
a llençar sorra a tothom,
la mare, sorda del tot
ni ha parlat, ni l’ha maldat.
A les dotze, a migdia,
creieu-me, n’era ben tip,
he navegat mar endins
foll d’una gran gosadia.
Toquen les tretze, com surto
per cercar mon para-sol,
però la dona en té prou
i cap a casa que torno.
Enorme la processó,
com crema tota l’esquena,
ni us comento la gran festa,
les vacances, déu n’hi do!
He lluït
He cavat, potser, cinc pous,
he construït tres castells,
he conquerit quatre torres,
han caigut massa merlets.
He menjat entrepà amb sorra,
aigua tèbia, un dolç salat,
he posat a la graella
mitja esquena i mig cap.
He caminat per la platja,
almenys tres m’han trepitjat,
he lluït, per una estona,
aquest cos de mitja edat.
He remirat les més joves,
he oblidat les més grans,
ara, tinc massa dimonis
per a poder descansar.
Pensaments divins
Satanàs: Una missa negra no vol dir fer-la cremant carbó.
Déu estudia teologia per correspondència.
El judici final encara no té massa efectes especials.
Déu està disgustat, encara ho ha pogut treure l'ull de dintre el triangle.
A l'infern fan ball, celebren el final del paradís.
Cada tres pecats de carn, regalen una carmanyola.
No vull anar al cel, m'han ofert feina.
Satanàs obligarà els dimonis nous a fer cursets de marketing.
Jesús ha de tornar, ara practica miracles amb cecs.
Per Nadal, el cel es trasllada a Betlem.