Dos poemes d'aranya i deu pensaments divins
21 Agost, 2009 12:40
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Aprenent
Enmig la finestra i sostre,
troba el seu món oportú,
és la casa de ningú,
ha fugit el darrer hoste.
Animaló de vuit potes,
camallarg i geperut,
a resultes de ser mut,
pocs amics et diuen: Nostre!
Aprenent de viatjant,
de la terra vas al cel,
potser no hauràs cervell
però files, ets constant.
Parada, callada, espera,
ja vindrà l’ insecte prim,
una traveta, el crit,
després vindrà la berena.
Menja dolça
Has posat enmig jardí
la gran xarxa enemiga,
en un raconet dormida,
esperes per a sortir.
Si el vianant és molt gras,
vet aquí la gran desfeta,
torna a la feina, engega
teranyina pas a pas.
Si el vianant és petit,
el camí faràs prou llarg,
per un mos, tant treball:
Venir a la vida és patir!
Però, si la sort acompanya,
has de trobar menja dolça,
tota tendra, ben sucosa,
un pastís per a una aranya.
Pensaments divins
Mil condemnats s'han quedat sense caldera, Déu vol prendre un bany.
Déu cerca al diccionari el significat de disbauxa.
Satanàs té febre, va anar al cel sense abric.
Han arribat sis justos al cel, Sant Pere en volia deu.
Si peques de gola, compte en netejar l'esperit.
Judes diu: A partir d'ara, tirants!
Déu ha decidit no dormir, no trobava coixins de mida.
De poc, que no em nomenen pecador del mes.
Em voldria morir amb gràcia, però en tinc tan poca.
De moment, m'han posat al cel per fer nosa.