Dos poemes extraviats i deu pensaments educatius

19 Agost, 2009 12:59
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments

 

Minsa veu

Pujo, baixo, entro, surto,
mai aturo, déu-n’hi do,
del dimoni servidor,
dels neguits he de ser amo.
M’he llevat, com cada dia,
des del somni més pregon,
començar conqueridor,
anar a casa, trobar guia.
Però hores passen totes,
m’abandona el tebi sol,
encara no tinc consol,
he d’empassar les derrotes.
Estrafaré minsa veu
per trobar la gran fortuna:
Una estrella, blanca lluna,
la victòria sense creu!

He perdut

Quan anava a començar,
el més noble dels poemes,
han vingut els anatemes,
he deixat de cavil·lar.
Tenia el cove sencer,
les paraules amanides,
només faltaven les mides
per a poder treballar.
Malfeiners de pensament,
poca pena, només boca,
puix confonen una troca
amb el fil d’enraonar.
He perdut guanyar l’alçària
el desafiament del goig,
a poc a poc, em faig boig,
car ni tinc desig ni gràcia.
les paraules s’esvaloten,
van a caure al daltabaix,
s’esberlen, ara són lletres,
com em fiten, com se’n van.

Pensaments educatius

La classe era avorrida, el mestre i els alumnes eren els d'abans.
No cal contar mentides, només nomenar-les.
Volia fer classes, però arribà la democràcia.
He perdut l'hora intentant trobar un bon rellotge.
No estic cansat de ser mestre, estic descansant.
He pogut posar tres paraules entre seixanta crits.
Els vaig dir: Sortiu al pati!, em van creure.
Si us agradava parlar sol, heu trobat la solució.
L'escola és el món dels aprenents desconcertats.
Només tinc un problema: Vint-i-cinc déus que no volen aprendre. 

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Comentaris

Afegeix un comentari
















Dos vegades 5 fan: