Dos poemes bojos i deu epitafis
04 Agost, 2009 10:57
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Guardeu la roba
Agredolç, del tot malalt,
he estat entre mil somnis,
uns nou-cents eren dimonis,
la resta gent de ciutat.
Aplegaren al capvespre,
cansats, desfets de la lluita,
sense gràcia, sense fruita,
aprenents, mai seran mestre.
Cabassos de vanitats,
dipòsits de la cobdícia,
aniran per la malícia,
per acabar en un plorar.
Sentinelles de l’avern,
captaires de melangia,
no patiu, tot és migdia,
mai arriba el fosc saber.
Guardeu la roba i el prec,
tindreu la més gran fortuna,
una finestra i l’engruna
de por per tot i per res.
Borrosa
L’estimo i tant m’agrada
que per ella em sento rei,
amb un nas més que vermell,
al matí, pot ser carbassa.
La porto com de bracet
per tots els carrers del barri,
vaig fugint de tot xivarri,
vaig trobant l’acolliment.
És prou alta, arrodonida,
massa suro al pensament,
és una mossa imponent,
callada i sempre borrosa.
És la més noble promesa,
d’una terra prou feixuga,
parla poc, gairebé muda,
guarda el tresor de fotesa.
L’he trobat en un reixat,
tot mirant cap al carrer,
amb tres germanes també,
només una n’he portat.
Ara, passegem plegats,
tocant façanes i portes,
em fiten les males boges,
mai sabran com he pecat.
Entrem a casa tots dos,
la deso dintre l’armari,
avui, faré el comentari,
demà, serà el festejar.
Epitafis
Descanso amb pau, però guanyo poc.
Hi ha crisi, no ha vingut ningú.
Ni m'he tret el barret.
Em feia il·lusió un lloc tranquil.
Ni us comento l'enterrament.
El mossèn deia que no era fidel, parlaria del meu gos.
Els primers dies feia goig.
El veí és polític, està convencent les ànimes.
He agafat rampa al peu.
Al capvespre, entra el toc de silenci.