Dos poemes de núvols i deu epitafis
12 Agost, 2009 07:31
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Llàgrimes
El núvol com conta encara
històries d’un vell passat:
Pagesos, eixuts de cara,
ben capficats pel sembrat!
Un matí de meravelles,
avançat el mes de maig,
entre blat, només roselles,
herba seca per la vall.
El pagesot renegant,
cap al cel portant els sants;
la senyora, menys ofesa,
dolça pluja demanant.
El núvol prou tafaner
tot i sentint l’enrenou,
aplega, diu: N’hi ha prou
de fer glatir aquella gent!
Tot i viatjant a la mar,
amb la força d’un gegant,
ara xucla sense pausa,
aigua tèbia per portar.
En sentir aquelles veus,
de cançonetes tan dolces,
s’atura, calla, es fa creus,
de l’amor d’aquelles dones.
I no tenint massa pressa,
i tot posant-se a plorar,
mireu el núvol com vessa
llàgrimes de sa bondat.
Núvol jove
Malaguanyat el vent,
el núvol jove maltracta,
esfilagarsa, l’enrotlla,
el llença sobtadament.
La lluita està servida,
el nostre heroi prou callat,
ben preparat pel combat,
resisteix tota embranzida.
Només li salten, porugues,
quatre gotes fent plugim,
és marçot, no cal ni dir
que l’ hivern sembra despulles.
Ben esbatussat, reposa,
es composa, es refà,
poc després la deixa anar
porta pluja de la grossa.
Epitafis
Ara, no em combinen els colors.
Estic que mossego!
Tardaré una estona en enllestir.
Encara penso, però no sé on posar les idees.
Ni recordo on ens hem vist.
Estic a punt per regatejar.
Pregueu o donaré l'adreça.
Esglaieu-me, tinc singlot.
Veniu prompte, no vull excuses.
Si arribes tard, avisa el vigilant.