Dos poemes de platja i deu pensaments divins

15 Agost, 2009 08:30
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments

 

Vora la mar

Tot i estant vora la mar
a quarts de deu del matí,
gran baralla hem patit
per tenir, tot just, cinc pams.
Esquifida tovallola,
una roda de les grans,
un aneguet, dos poals
i un para-sol que s’envola.
He conegut, de passada,
el millor dels meus veïns,
un vailet prou eixerit
quan inflava la pilota.
Esbufegant quasi tots,
davant de tan gran desgràcia,
el pare, ben poca traça,
ens demana més pulmons.
Després, de fet, ha jugat
a llençar sorra a tothom,
la mare, sorda del tot
ni ha parlat, ni l’ha maldat.
A les dotze, a migdia,
creieu-me, n’era ben tip,
he navegat mar endins
foll d’una gran gosadia.
Toquen les tretze, com surto
per cercar mon para-sol,
però la dona en té prou
i cap a casa que torno.
Enorme la processó,
com crema tota l’esquena,
ni us comento la gran festa,
les vacances, déu n’hi do!
 
He lluït

He cavat, potser, cinc pous,
he construït tres castells,
he conquerit quatre torres,
han caigut massa merlets.
He menjat entrepà amb sorra,
aigua tèbia, un dolç salat,
he posat a la graella
mitja esquena i mig cap.
He caminat per la platja,
almenys tres m’han trepitjat,
he lluït, per una estona,
aquest cos de mitja edat.
He remirat les més joves,
he oblidat les més grans,
ara, tinc massa dimonis
per a poder descansar.

Pensaments divins

Satanàs: Una missa negra no vol dir fer-la cremant carbó.
Déu estudia teologia per correspondència.
El judici final encara no té massa efectes especials.
Déu està disgustat, encara ho ha pogut treure l'ull de dintre el triangle.
A l'infern fan ball, celebren el final del paradís.
Cada tres pecats de carn, regalen una carmanyola.
No vull anar al cel, m'han ofert feina.
Satanàs obligarà els dimonis nous a fer cursets de marketing.
Jesús ha de tornar, ara practica miracles amb cecs.
Per Nadal, el cel es trasllada a Betlem. 

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Dos poemes de passejar i deu pensaments educatius

13 Agost, 2009 20:43
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments

 

El camí enfilo

A l’albada de l’estiu,
m’abelleix el passejar,
sense pressa, per trencar
el tràfec rabiós del niu.
Mare ocell cridant mig boja,
pare ocell amunt i avall,
tres vailets de poca ploma
massa gana per callar.
Un passar per camí ample,
obstinadament polsós,
la brisa, sense repòs,
cercant aigua, portant aire.
El lladruc del pobre ca,
el despertar del pollastre,
el bram tou d’aquell vell ase,
com odia el treballar.
La mestressa de la casa,
amb la llet bullint al foc,
aquell plorar de minyons,
no volen llevar-se encara.
El camí enfilo i deixa
apropar-me la figuera,
allí, una mel desperta
amb un mos que no té fi.

Passejar

Passejar és rodar el món,
sense pausa ni fortuna,
és conèixer una engruna
per portar-la a fer un tomb.
Passejar és badallar
al més vell dels grans delers,
és recloure el pensament,
per sentir el cos com va.
Passejar és retolar
en un racó del cervell,
el més tebi dels penells,
per a perdre’s i oblidar.
Passejar és segrestar
les més dolces intencions,
el concloure que són bons
els desitjos de viatjar.
Passejar és arribar
a un cel sense frontera,
és trobar la mel primera
que no hauries de deixar.

Pensaments educatius

El llibre és un entrepà difícil de digerir.
Ha vingut un alumne nou, no cal dir que no hi era abans.
Volia donar una lliçó, però els llibres no em deixaven començar.
Una classe pot ser magistral, però està buida.
Els demanava que escoltessin, no paraven de volar.
Tinc massa alumnes per amagar-los tots.
No patiu per fer savis, el món pot passar sense ells.
El mestre plorava, encara no tenia cap Judes.
La setmana va ser dolenta, tenia tres dilluns.
Els alumnes mai fan tard, és el rellotge qui vol córrer massa. 

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Dos poemes de núvols i deu epitafis

12 Agost, 2009 07:31
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments

 

Llàgrimes


El núvol com conta encara
històries d’un vell passat:
Pagesos, eixuts de cara,
ben capficats pel sembrat!
Un matí de meravelles,
avançat el mes de maig,
entre blat, només roselles,
herba seca per la vall.
El pagesot renegant,
cap al cel portant els sants;
la senyora, menys ofesa,
dolça pluja demanant.
El núvol prou tafaner
tot i sentint l’enrenou,
aplega, diu: N’hi ha prou
de fer glatir aquella gent!
Tot i viatjant a la mar,
amb la força d’un gegant,
ara xucla sense pausa,
aigua tèbia per portar.
En sentir aquelles veus,
de cançonetes tan dolces,
s’atura, calla, es fa creus,
de l’amor d’aquelles dones.
I no tenint massa pressa,
i tot posant-se a plorar,
mireu el núvol com vessa
llàgrimes de sa bondat.

Núvol jove

Malaguanyat el vent,
el núvol jove maltracta,
esfilagarsa, l’enrotlla,
el llença sobtadament.
La lluita està servida,
el nostre heroi prou callat,
ben preparat pel combat,
resisteix tota embranzida.
Només li salten, porugues,
quatre gotes fent plugim,
és marçot, no cal ni dir
que l’ hivern sembra despulles.
Ben esbatussat, reposa,
es composa, es refà,
poc després la deixa anar
porta pluja de la grossa. 

Epitafis

Ara, no em combinen els colors.
Estic que mossego!
Tardaré una estona en enllestir.
Encara penso, però no sé on posar les idees.
Ni recordo on ens hem vist.
Estic a punt per regatejar.
Pregueu o donaré l'adreça.
Esglaieu-me, tinc singlot.
Veniu prompte, no vull excuses.
Si arribes tard, avisa el vigilant.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

La soledat

11 Agost, 2009 13:46
Publicat per jjroca, Aproximacions

 

       La soledat:

  1) És la més amable de les companyies.

  2) Surt quan entrem a la feina.

  3) Té massa llocs on anar i cap on quedar-se.

  4) Parla tan fluix que ni ella se sent.

  5) Seu amb tu, viu amb tu i fuig de tu.

  6) Viu de lloguer en cada una de les cambres.

  7) Escriu les seves memòries en fulls invisibles.

  8) Mai et contarà cap mentida.

  9) Demana una mica de pau de tant en tant.

10) Mai dóna i mai crida.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Dos poemes de guerrers i deu pensaments divins

08 Agost, 2009 11:16
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments

 

La fona

Guerres sense cap bandera
al capdavall del carrer,
soldat, pobre, porta pedres,
cavall magre, el cavaller.
Han guanyat mig carreró,
una porta, dues finestres,
cal resistir malifetes,
cal conquerir un balcó.
El capità els alliçona,
els prepara pel combat,
no cal dir-ho, els ha deixat
asseure’s tota una estona.
En aquestes que s’apropa
un exèrcit per llevant,
porten espasa, una bossa,
dintre la bossa, l’esglai.
Una fona de les grosses,
esberladora de caps,
enemic massa terrible
per a rebre’l i fer paus.
Amagats darrere porta,
dintre la finestra estant,
el castell quasi s’enfonsa
els soldats no sortiran.
Aquell estol de guerrers,
cansats de la llarga espera,
anoten la gran desfeta,
la mare els cerca també.

Somnis

Assegut vora el pou,
amb un estiu que trafega,
els ulls tanca i comença
una mena d’enrenou.
Van baixant, pel camí vell,
els gegants de la infantesa,
els lladregots de promesa
com s’acosten sense prec.
Caminant sense fortuna,
cansat de mirar la mar,
la tarda és fa feixuga,
el matí no ha d’aturar.
Entre clucs d’ull tafaner,
un cavaller com davalla,
porta la llança, l’espasa,
una lluita per a fer.
Va cridant a tort i a dret,
defensant orfes, poncelles,
en el cel només estrelles,
el treball és prou complet.
Somnis joves, somnis vells,
a la plaça els més valents,
parlen massa, són discrets
per a deixar la batalla.
I tot i així, el gegant,
garlaire de l’aventura,
com acota, prendrà cura,
per deixar-nos el combat.

Pensaments divins

Estudiant teologia, igual et perds.
Déu està cansat, encara no ha trobat substitut. 
Satanàs està enfurismat, no sap com tornar-me més ase.
Jesús creu que la collita del trenta-tres va ser de les bones.
Judes vol tornar, però ara no farà de tresorer.
Déu creu que, els vols de baix cost, no són la millor solució.
Satanàs vol música: Li ha demanat, a Déu, els cors.
Satanàs ha tingut un malson, somiava que era Déu.
Satanàs ha demanat tres calderes més, vol fer cafè.
Sant Pere col·lecciona estampetes de successors. 

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Dos poemes de molins i deu pensaments educatius

06 Agost, 2009 11:25
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments

 

Ho sento


Camina, sense cap pressa,
el malgirbat cavaller,
per cavall, una somera,
tot de lluita el pensament.
Avança per les contrades
de llevant se’n va a ponent:
Hi ha tantes malvades obres!
És tan gran el patiment!
Les muntanyes s’omplen totes,
l’esguarden pesadament,
massa munió de fantasmes
desplacen el guariment.
No passeu gentils poncelles,
serà gran penediment!
On s’amaguen aquells homes
que pregonen tanta fe?
Amb un escut, una llança
com es llença al combat,
el servent no l’ha triat,
mal diner porta la plaça.
S’abraona amb la ràbia,
a mal trot d’un ruc cansat,
el gegant com mou els braços,
braços forts de massa pams.
Ni li arriba l’estocada
ni li aplega feridura,
el gegant com tomba i bufa,
ha guanyat mitja batalla.
El cavaller com desmunta,
posa a terra el genoll,
gran ferida porta al coll,
ara batega i remuga:
Ho sento, dolça princesa,
vostre honor ha estat traït,
he lluitat amb enemic,
la resta només fa pena!

La solitud del gegant

Bona terra, gran de vi,
a les tardes, isolada,
per on balla gran espasa
d’un cavaller eixerit.
Gran heroi sense fortuna,
passejant meitat del camp,
podria ser tot un sant,
només li manca una engruna.
El bon Déu el va triar,
l’apadrina Satanàs,
serà sempre un bordegàs
amb desig de batallar.
Poseu-li seny, un cabàs,
anem ben tost a la guerra,
una poncella s’esguerra:
La va deixar el seu promès!
Treu-te l’espasa, la llança,
llença, de pressa, el cavall,
la solitud del gegant,
farà guanyar la batalla!

Pensaments educatius 

Els nens seran homes, jo, ni ho sé.
És una sort arribar d'hora i no trobar ningú.
Estic esperant fer-me gran, ara, em faig vell.
És nens són a la primera edat, ho sé per les pedres.
He anat al metge, m'ha dit que encara haurem de patir més.
Primera lliçó: Firmo la hipoteca sense dubtar.
Sé que m'estimen, sempre fan preguntes estúpides.
No hem de fer-los canviar, només distreure el seu neguit.
Procureu no posar feina. mai saben on l'han deixat.
Aprendre és tan important que es fa sense paraules. 

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Dos poemes bojos i deu epitafis

04 Agost, 2009 10:57
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments


Guardeu la roba

Agredolç, del tot malalt,
he estat entre mil somnis,
uns nou-cents eren dimonis,
la resta gent de ciutat.
Aplegaren al capvespre,
cansats, desfets de la lluita,
sense gràcia, sense fruita,
aprenents, mai seran mestre.
Cabassos de vanitats,
dipòsits de la cobdícia,
aniran per la malícia,
per acabar en un plorar.
Sentinelles de l’avern,
captaires de melangia,
no patiu, tot és migdia,
mai arriba el fosc saber.
Guardeu la roba i el prec,
tindreu la més gran fortuna,
una finestra i l’engruna
de por per tot i per res.

Borrosa

L’estimo i tant m’agrada
que per ella em sento rei,
amb un nas més que vermell,
al matí, pot ser carbassa.
La porto com de bracet
per tots els carrers del barri,
vaig fugint de tot xivarri,
vaig trobant l’acolliment.
És prou alta, arrodonida,
massa suro al pensament,
és una mossa imponent,
callada i sempre borrosa.
És la més noble promesa,
d’una terra prou feixuga,
parla poc, gairebé muda,
guarda el tresor de fotesa.
L’he trobat en un reixat,
tot mirant cap al carrer,
amb tres germanes també,
només una n’he portat.
Ara, passegem plegats,
tocant façanes i portes,
em fiten les males boges,
mai sabran com he pecat.
Entrem a casa tots dos,
la deso dintre l’armari,
avui, faré el comentari,
demà, serà el festejar.

Epitafis

Descanso amb pau, però guanyo poc.
Hi ha crisi, no ha vingut ningú.
Ni m'he tret el barret.
Em feia il·lusió un lloc tranquil.
Ni us comento l'enterrament.
El mossèn deia que no era fidel, parlaria del meu gos.
Els primers dies feia goig.
El veí és polític, està convencent les ànimes.
He agafat rampa al peu.
Al capvespre, entra el toc de silenci. 

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

La gana

03 Agost, 2009 21:51
Publicat per jjroca, Aproximacions

        

            La gana:
 

        1) És l'enclusa que fa treballar.

        2) És el pany que obre més portes.

        3) És una fera difícil de disfressar.

        4) És una de les necessitats més constants.

        5) És la mare de totes les buidors.

        6) És el dimoni de cos perfecte.

        7) És un dels defectes que ens manté vius.

        8) És un cos elàstic i devastador.

        9) És omnipresent i angoixant.

      10) És el pitjor dels monstres que ens governa.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 
«Anterior   1 2