Dos poemes de molins i deu pensaments educatius
06 Agost, 2009 11:25
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Ho sento
Camina, sense cap pressa,
el malgirbat cavaller,
per cavall, una somera,
tot de lluita el pensament.
Avança per les contrades
de llevant se’n va a ponent:
Hi ha tantes malvades obres!
És tan gran el patiment!
Les muntanyes s’omplen totes,
l’esguarden pesadament,
massa munió de fantasmes
desplacen el guariment.
No passeu gentils poncelles,
serà gran penediment!
On s’amaguen aquells homes
que pregonen tanta fe?
Amb un escut, una llança
com es llença al combat,
el servent no l’ha triat,
mal diner porta la plaça.
S’abraona amb la ràbia,
a mal trot d’un ruc cansat,
el gegant com mou els braços,
braços forts de massa pams.
Ni li arriba l’estocada
ni li aplega feridura,
el gegant com tomba i bufa,
ha guanyat mitja batalla.
El cavaller com desmunta,
posa a terra el genoll,
gran ferida porta al coll,
ara batega i remuga:
Ho sento, dolça princesa,
vostre honor ha estat traït,
he lluitat amb enemic,
la resta només fa pena!
La solitud del gegant
Bona terra, gran de vi,
a les tardes, isolada,
per on balla gran espasa
d’un cavaller eixerit.
Gran heroi sense fortuna,
passejant meitat del camp,
podria ser tot un sant,
només li manca una engruna.
El bon Déu el va triar,
l’apadrina Satanàs,
serà sempre un bordegàs
amb desig de batallar.
Poseu-li seny, un cabàs,
anem ben tost a la guerra,
una poncella s’esguerra:
La va deixar el seu promès!
Treu-te l’espasa, la llança,
llença, de pressa, el cavall,
la solitud del gegant,
farà guanyar la batalla!
Pensaments educatius
Els nens seran homes, jo, ni ho sé.
És una sort arribar d'hora i no trobar ningú.
Estic esperant fer-me gran, ara, em faig vell.
És nens són a la primera edat, ho sé per les pedres.
He anat al metge, m'ha dit que encara haurem de patir més.
Primera lliçó: Firmo la hipoteca sense dubtar.
Sé que m'estimen, sempre fan preguntes estúpides.
No hem de fer-los canviar, només distreure el seu neguit.
Procureu no posar feina. mai saben on l'han deixat.
Aprendre és tan important que es fa sense paraules.