Dos poemes de festa major i deu epitafis
24 Agost, 2009 10:50
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Malaguanyats homenots
Cansat, ha passat l’agost
amb calor de tota mena,
pel matí, per la pineda,
per la platja, fins pel bosc.
Ha estat un mes eixut,
amb quatre tempestes fines,
ni ventades, ni boirines,
només calda a l’aixopluc.
M’he posat ben grassonet,
del bon vi i la cervesa,
de tant en tant, aigua fresca,
vull banyar-me amb porronet.
He sentit musica i ball,
correfocs, les riallades,
les mosses més ben plantades,
pentinades, elegants.
Els joves ben saltirons,
poc cervell, roja la galta,
espardenya per sabata,
pantalons, sense mitjons.
Malaguanyats homenots,
que no volen ball de plaça,
elles estiren, hi ha gana
de mostrar mil llums, colors.
Ai dels homes perdularis,
que es perden a la taverna,
no tindran casa ni reina,
ni pregaran cap rosari!
Com l’infern és complagut,
de tanta carn més bé tova,
els dimonis tenen prova:
Massa pecats en un munt!
La Mare somriu
Les cent dones, llur treball
omplen els carrers, les places,
amb les mil flors, les garlandes
i llumetes en ser fosc.
Totes han ben treballat,
de mans, d’esquena, de gola,
han patit per ser a l’escola
de qui mana per manar.
Ara, aplega el divendres,
dolça tarda, es fa fosc,
aplega a la vila tot
un seguici de cors tendres.
Porten l’ excelsa patrona
de l’ermita on resideix,
no cal dir, hi ha qui compleix
vol notar- se i s’abraona.
Enmig d’empentes tan grans
com apleguen a la vila,
una munió els convida
a somiar en ser importants.
Però la Mare somriu,
ja la pluja és demanada,
tot el carrer sembla encara
el més cofoi dels jardins.
Epitafis
Els diumenges tenim desfilada de vídues.
No vull més flors, porteu diners!
Digueu-li a l'amo que recordo.
Ho sento, he canviat d'adreça.
Estic mort, però ho porto bé.
Això tampoc és el que sembla.
No necessito cap mena de sabates.
Ahir em van vendre la moto.
Calla i deixa de mirar!
D'aquí uns dies, passaré per casa!