Dos poemes de cel i deu pensaments divins
31 Gener, 2009 12:05
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
El cel
El cel m'espera, potser,
darrere de l'últim pas,
però encara, si de cas,
no penso que sigui ver.
El dimoni, que va amb mi,
em duu per llocs melangiosos,
més bé diria preciosos,
perquè ja no sóc diví.
I l'angelet, que m'estima,
em diu coses a l'orella,
encara que faig com vella,
malaurada salvatgina.
El cel m'espera amb deler
darrere de porta fosca
per si moro com la mosca
contra el vidre del carrer.
El dimoni, que és amb mi,
em deixa gaudir de l'ombra
i glatir sota la pobra
imatge d'un nou mesquí.
L'angelet, que tot ho veu,
em recorda, en tot moment,
figura de penitent
que vol ser veí de Déu.
El cel, àngel i dimoni
són prop de la cantonada
on passa l'enamorada
qui parlarà a cada somni.
El déu
El déu, com el vull conèixer,
no té les mans matusseres
ni les paraules feixugues
ni els pensaments enlairats,
té una mirada indecisa,
una veu tan penetrant
que sense parlar s'escolta,
amb tot silenci, se sent.
Mentre passem per la vida,
ens vigila, es desentén,
ens lleva quan som a terra,
ens inclina quan som drets,
ens omple quan estem buits,
ens buida quan ja som plens
i, quan el fruit és madur,
va, el cull, és el seu dret.
Pensaments divins
Déu no juga a futbol, sempre està fora de lloc.
Satanàs m'ha dit: Tinc poca gràcia!
Entre tres profetes, només encertaren nou resultats de la travessa.
Déu meu: Dels deu manaments, set no em proven!
Satanàs sempre va de vacances al desert.
Déu no creu amb la política: Mai va a votar!
Busquen pastors d'ànimes perdudes per treballar a l'infern.
Intentava vendre a Satanàs una assegurança contra incendis.
Déu reforçarà el transport públic, al cel, en hores punta.
Jesús no pujarà a la creu, es veu que l'han de pintar.
Dos poemes de pena i deu pensaments educatius
29 Gener, 2009 19:52
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
És una guerra perduda
Sota de l'arbre, espero
la moixaina de la nit,
aquella pena que passa
amb la dèria del destí.
Sóc gasiu, pausat, brètol
i camino sempre al pas,
vaig tombant de pressa els dies
i somio en fer-me gran.
Una lluita, una desfeta
i l'angúnia sempre al cor,
és una guerra perduda
a la casa de la mort.
No féssiu cas de la pena,
ella guanya encara avui,
la bossa és maca, va plena
d'esperances i remucs.
Carrer avall
Com tragina, carrer avall,
canterets d'aigua ben fresca,
un somriure ample i gran
amb uns ulls que van de festa.
Mentre, li sonen alhora:
sospirs i batecs del cor,
a la plaça ja l'espera
un qui diu que avui la vol.
Porta l'aire una flaire,
em guanya a poc a poc,
ella corre carrer avall,
com la ploro perquè em dol.
Pensaments educatius
Déu em traeix, em porta alumnes que aprenen massa.
Pobres aquells qui no tenen ni un llapis per poder somiar.
Les batalles es guanyen quan l'enemic ni s'endevina.
Quan tots seran mestres, qui farà l'escola.
Sigueu atletes, llanceu els entrebancs ben lluny.
No cal ni enfadar-se, només ser-hi i xisclar si us trepitgen.
El veritable problema és ajuntar el cap amb el cos.
Un mestre ha de ser maco, ho ensenya tot millor.
Ells vénen a trobar els amics i troben un mestre.
L'educació és un seguit de normes fàcils de saltar.
El silenci
27 Gener, 2009 13:01
Publicat per jjroca,
Aproximacions
El silenci:
1) És la més insuportable de les respostes.
2) Va començar quan Adam va preguntar: Per què?
3) Viu, a despesa, a la casa de la soledat.
4) No reconeix els anys ni les mancances.
5) És la més propera de les veritats.
6) Serveix per fugir sense penedir-se.
7) No suporta el més petit dels sorolls.
8) És el llac dels desnonats i el consol dels sords.
9) No espera ser ben rebut ni menystingut.
10) Viu a la casa del pobre i ningú el foragita.
11) És el més pregon de tots els significats.
12) Mai han aconseguit que faci comentaris.
13) És la més completa de les indiferències.
14) Sempre està disposat a fer-nos companyia.
15) És pobre, però viu en el més gran dels palaus.
16) Va estudiar-ho tot, però no vol aprendre de ningú.
17) Odia els cervells sense racons.
18) Mai viatjarà a la velocitat del so.
19) No té enemics, almenys identificats.
20) Perd massa temps per no arribar enlloc.
Dos poemes de llapis i deu epitafis
24 Gener, 2009 10:16
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
El llapis
El llapis, que poso ara
a l'entremig dels meus dits,
és rancuniós, fredolic,
acabarà fent històries.
Em vol portar per camí
de la llum, del sofriment,
per llevant i per ponent,
esdevenir en un botxí.
El llapis, que poso ara
al damunt del blanc paper,
és eixut, et deixa fer
i té ben poca paraula.
És mandrós, bocabadat,
ensopidament gelós,
és mostra com un talòs
i desconfia de mi.
El llapis, que poso ara
al costat, bocaterrós,
us parlarà d'una fada,
per endinsar-se en el cor.
Se'n va
Si penso, recullo dubtes,
els transporto a la llum,
però el camí s'acaba,
em doloregen els ulls.
Si parlo, llenço paraules
que cauen en pous de sords,
la gargamella s'inflama
i, finint, fugen els mots.
Si miro, el sol em cega,
la força em fa poruc,
noto el vent de la infantesa,
els suplicis, els remucs.
Si callo, quina saviesa
ara es posa al meu costat,
prenc el llapis i la miro
i la saviesa se'n va.
Epitafis
M'han deixat sense respirar.
Ara, estic en temporada baixa.
Estic content, ja m'han jubilat.
De la foto, sóc el del darrera.
Per fi, m'han fet fora de casa.
Sóc al congrés de difunts.
Sóc aquí!!
Ja tinc el carnet d'home invisible.
Ja pots tirar l'arròs!
Ni se m'acut sortir sense mitjons.
Dos poemes de jove i deu pensaments divins
22 Gener, 2009 18:44
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Cavall de ferro
La carona altiva,
el mirar vola
i, encès el cigarret,
juga a la mà,
l'ocell vola alt,
el sol s'allunya,
el dubte de la nit
arriba al cap.
Ella és nova joguina
de la fortuna
i cerca, per la plaça,
príncep daurat,
serà un jove valent,
n'estarà d'ella,
darrere el cavall
la portarà.
És cavall de ferro
amb dues rodes
que corre com el vent
i, es ve a aturar,
quan té la panxa buida
o en grinyolar,
viatja molt de pressa
i dorm al ras.
La carona es mostra
un xic cansada,
les hores passen totes
i no ha arribat.
El jove
El jove se'n va,
cerca altres mons,
entre cent racons,
un de sol m'espera.
El jove empeny
carrer ample avant,
entre els carrerons,
jo trobo l'esguard.
El jove es pensa
que fa rodar els dies,
amb prou engolides
vaig tombant la feina.
El jove delera
per la poca sort,
menjo, callo, dormo
i prego per tot.
El jove que parla
de cent i un tresor,
escolto, somio,
em torno més sord.
Pensaments divins
Calendari de l'infern: Demà, tanquem per vaga general!
Oferta del cel: Porta dues ànimes i et regalen una aurèola.
Rebo temptacions a partir de tres mil euros.
Satanàs no pot més, ha demanat dos mil·lennis de baixa.
He viatjat amb regional, riu-te'n de l'infern.
La dona vol anar al cel, però al costat de la finestreta.
Satanàs accepta la gàbia, però treu les plomes.
Déu ha contractat set consellers sense referències.
Jesús ho té clar, prefereix fer miracles que taules.
Al pavelló de psiquiatria de l'infern, tenen cinquanta apòstols.
Dos poemes de pedra i deu pensaments educatius
20 Gener, 2009 20:12
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
La pedra
Oh galdoses pedres del camí perdut
que ni descanseu ni teniu mai gana,
no haureu trigat massa en enllestir casa
i no patiu mai per ser o no ser!
Teniu tot el temps que tenen els déus
i mai demaneu anar a cap plaça,
ni gaudiu del ball ni feu mala cara
ni veneu les hores ni empreu els diners.
Que jo sóc aquí i us miro sorprès,
de tan gran paciència no me’n sé avenir,
he passat les hores, arriba la nit,
encara que escolto no sento res més.
Heu deixat la mare dalt de la muntanya
i, tot rodolant, arribat aquí,
heu passat els anys i tot ha seguit
un camí molt llarg, un camí tranquil.
Si algun dia el bon déu, que a mi em governa,
em deixa triar altre vestit nou,
jo li pregaré: Torneu-me una pedra!,
que cap altre ésser viurà amb tant poc.
Oh galdoses pedres...!
Oh galdoses pedres del camí perdut
que, passat l’ hivern, el sol esbatana,
no em porteu històries d’un poble vençut
ni em preneu el cor quan mou la campana!
Oh galdoses pedres d’una serralada
que avui es despulla i fa un somrís
on el temps recull i recull la fada
i tot s’endevina tou i fonedís!
Oh galdoses pedres, filles d’una roca
que dorm, sense pressa, vora del Montsià,
les ganes són totes, el desig es troca
buscant un redós on morir i callar!
Oh galdoses pedres, heu fet massa guerra
i no demaneu el sol de l’estiu,
ara sóc aquí, ajagut per terra,
cerco a totes hores la pau i el caliu!
Pensaments educatius
Com als continguts no arriben, mireu els continents.
Les paraules mal llançades són difícils de recollir.
Ells no volen que cridi, són delicats de membrana.
Si ja estat jaguts, serà més fàcil trobar-los.
La ciència és una caixa de sorpreses, amagada.
Ensenyeu amb moderació, no creeu el síndrome d’abstinència.
Ensenyar és trobar el punt mitjà entre l’avorriment i la desesperació.
No patiu si us paguen, ells ja saben per què ho fan.
Al cel dels nois, hi ha joguines ben educades.
Ells no aprenen, però la pissarra continua al seu lloc.
La crisi
18 Gener, 2009 19:12
Publicat per jjroca,
Aproximacions
La crisi:
1) És la manera més trista d’encetar el dia.
2) Desmunta les il·lusions i amaga les promeses.
3) Comença sense dir res i acaba sense acomiadar-se.
4) És el pa dels economistes i el vinagre de la resta.
5) Hauria de venir més sovint però sense tantes ganes.
6) Em porta on no vull anar i em diu el que no he de fer.
7) Converteix els déus en homes i els homes en números.
8) Entra per la porta i surt per la finestra.
9) No té més amo que el seu senyor: El Caos.
10) Em tanca un ull i vol encegar-me l’altre.
11) Mai és posa la camisa de l’home feliç.
12) Només surt quan l’home deixa massa portes obertes.
13) Ens parla d’uns diners que ningú veurà mai.
14) Desitja que tots s’asseguin per escoltar-la.
15) Ensenya a l’home que el treball és un càstig suportable.
16) Aconsegueix les fotografies més multitudinàries d’éssers imprescindibles.
17) Fa adonar-se que, inclús els pobres, tenim veïns.
18) Ens porta al no res sense imposar condicions.
19) Vetlla per nosaltres i ens dóna el gran vas de la salut.
20) Sap que no li cal allunyar-se massa.
Dos poemes madurs i deu epitafis
16 Gener, 2009 18:48
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Raó
Res em fa por com el fred
ni la llum de la follia
perquè l'absurd és obert,
cerca sempre companyia.
He estat un home prudent
en el decurs de la vida,
vençut per dolces tebiors,
amatent d'aquell nou dia.
Si avui i ara em despullo,
altre cop no ho faria,
és perquè em sento així:
Cansat d'anar sense guia!
Vaig topant per uns indrets
guarnits de pau, de passat,
ahir semblaven porucs,
però avui em són més grats.
Avanço, esguerro, entrebanco,
la solitud dels gegants,
em miren com estranger
quan sempre estic al davant.
Raó, que portes follia
a la foscor del meu cau,
no em deixes cap alegria,
entossudida em retreus:
Ets home, ben poca cosa
per als que poden ser déus.
I visc
I la vida que traspassa,
cada dia, aquest cos meu
al matí es fa lleugera,
al capvespre es torna pes.
Entre penes, queixalades,
les topades amb ulls clucs,
passen les joies com sempre
i després em torno mut.
No sé el preu de les paraules,
acostumo a viatjar
al damunt de les sabates,
al davall d'uns cabells blancs.
No destrio ni elaboro
la saviesa d'un bon plat,
però dino, després sopo
i n'oblido l'esmorzar.
I visc, cofoi, en un poble
a la falda del Montsià,
ara riu o ara plora,
ara ens posa el tarannà.
Som la gent d'aquesta terra
la que ensuma quan l'afer
es presenta amb meravella,
amb silenci l'oblidem.
I la vida que traspassa
lentament, a poc a poc,
em deixa a cau d'orella
la certesa de ma sort.
Epitafis
Sempre feu la mateixa cara.
Porto mil euros a la butxaca.
Estic convençut que no em denunciaràs.
Al costat, hi ha el notari que va llegir el testament.
Estic trist, no veig la veïna del cinquè.
Vaig entrar distret.
Estic buscant el cap per agafar el son.
Hem prohibit xerrameques improductives.
He guanyat tres concursos de fer por.
Només estic fent una mica de temps.
Dos poemes de déu i deu pensaments divins
15 Gener, 2009 16:09
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Un déu
Estic trist, s'amaga el sol,
la lluna, quan es desvetlla,
em deixa, a ran parpella,
una ploma i un consol.
Regira la ploma, diu,
embruta la blanca fulla,
amb la tinta que la mulla
arribarà qui l'escriu.
Jo només passejo, amb guia,
una mà, ben dolçament,
és possible que la gent
afirmi que escric poesia?
Res més lluny, hauré de dir,
puix no faig sinó de gana
una empresa ben manada
per un déu que viu amb mi.
Em diu
El déu, ara viu amb mi,
em diu que conte mentides
per si passen les fadrines
i els enganyo amb poc encís.
No tinc pas el cos de jove
ni la força del sidral,
visc a casa, visc a poble
i matino si és que cal.
Feinejo fins mitja tarda,
ara a casa, ara al tros,
en acabar la jornada,
ho enllesteixo tot d'un mos.
Ara planto, ara sembro,
ara cullo, omplo el sac,
al capvespre, m'acomiado
i no torno fins demà.
La mare voldria filla,
el fill diu que tant si val,
ella em planxa la camisa,
em portarà a festejar.
L'estimada és la veïna
de la casa i de l'hortet,
té prou anys, cara ennegrida
i munió de roba i bens
Ara vol que la festegi
els dissabtes i els dilluns,
jo mandrejo tan com puc
i no vull que ella maregi.
El déu, ara viu amb mi,
em diu que conti veritats,
ara veig que estic cansat
i penso menys i no dic.
Pensaments divins
No peco més perquè em canso.
Tinc pecats mortals, però estan repetits.
Jesús és bon minyó, encara dorm al braç de la Mare.
Déu li ha dit a Jesús que estrenarà una creu de titani.
Satanàs m'estima, però no em pot donar un petó.
Després d'escapolir-me de déu àngels he aconseguit entrar a l'infern.
La Verge m'ha dit que si vull anar al cel em prepararà els entrepans.
Déu diu que no aniré a l'infern si no m'emporto roba lleugera.
He deixat a Déu i a Satanàs jugant al tres en ratlla.
Satanàs proposa canviar calderes per graelles.
Dos poemes de Sant Antoni i deu pensaments educatius
13 Gener, 2009 11:08
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Aplega el Sant
S’omplen carrers
de mil bestioles,
tornen carruatges
a prémer el pas.
Hi ha a les cares
somriure i somnis,
al cor de tots,
aplega el Sant.
Net el gat,
pentinat gos,
tortuga freda,
el nen rabiós.
Cistelles noves,
les blanques neules,
el vell mossèn
els beneirà.
Amos satisfets,
les feres dòcils,
la festa puja
per tots els cims.
I Sant Antoni
els veu, els mira,
pregarà al cel:
Un jorn feliç!
Parlaré amb el Sant
Sóc, arreu les places,
ignorada fera,
esquerp, cridaire:
la mala bèstia.
Ni saben ni volen
pensar el que vull,
m’acusen, s’excusen
em fan el gran buit.
Però tomba l’any,
s’acosta la festa,
em torno prou dolç,
volgut i estimat.
Em posen vestit,
banyat, pentinat,
em pengen al coll,
un brillant collar.
I l’ama petita,
em prem les orelles,
em tira del pèl,
em fa els amanyacs.
El mossèn em mulla,
aixeco les mans,
per prendre la neula,
voldria menjar.
I l’ama petita
com farà cada any,
ni tastar la deixa,
parlaré amb el Sant.
Pensaments educatius
Si no podeu més, poseu el cos en un altre lloc.
No us queixeu, de fet encara no els hem de portar a coll-i-be.
Si escriuen a les parets, ha començat la seva empremta cultural.
Penseu que és una guerra de guerrers mentiders.
Donarem gràcies si acaben la setmana amb petites ferides.
Mai ploreu sense tenir el mocador a punt.
Homes indispensables serveixen per omplir cementiris.
Penseu que el sol no escolta els nostres precs.
Esteu contents, no val la pena comprar més creus.
Només heu de córrer un risc, envellir-vos.