Dos poemes de pedra i deu pensaments educatius

20 Gener, 2009 20:12
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments

La pedra

 

Oh galdoses pedres del camí perdut

que ni descanseu ni teniu mai gana,

no haureu trigat massa en enllestir casa

i no patiu mai per ser o no ser!

Teniu tot el temps que tenen els déus

i mai demaneu anar a cap plaça,

ni gaudiu del ball ni feu mala cara

ni veneu les hores ni empreu els diners.

Que jo sóc aquí i us miro sorprès,

de tan gran paciència no me’n sé avenir,

he passat les hores, arriba la nit,

encara que escolto no sento res més.

Heu deixat la mare dalt de la muntanya

i, tot rodolant, arribat aquí,

heu passat els anys i tot ha seguit

un camí molt llarg, un camí tranquil.

Si algun dia el bon déu, que a mi em governa,

em deixa triar altre vestit nou,

jo li pregaré: Torneu-me una pedra!,

que cap altre ésser viurà amb tant poc.

 

Oh galdoses pedres...!

 

Oh galdoses pedres del camí perdut

que, passat l’ hivern, el sol esbatana,

no em porteu històries d’un poble vençut

ni em preneu el cor quan mou la campana!

Oh galdoses pedres d’una serralada

que avui es despulla i fa un somrís

on el temps recull i recull la fada

i tot s’endevina tou i fonedís!

Oh galdoses pedres, filles d’una roca

que dorm, sense pressa, vora del Montsià,

les ganes són totes, el desig es troca

buscant un redós on morir i callar!

Oh galdoses pedres, heu fet massa guerra

i no demaneu el sol de l’estiu,

ara sóc aquí, ajagut per terra,

cerco a totes hores la pau i el caliu!

 

Pensaments educatius

 

Com als continguts no arriben, mireu els continents.

Les paraules mal llançades són difícils de recollir.

Ells no volen que cridi, són delicats de membrana.

Si ja estat jaguts, serà més fàcil trobar-los.

La ciència és una caixa de sorpreses, amagada.

Ensenyeu amb moderació, no creeu el síndrome d’abstinència.

Ensenyar és trobar el punt mitjà entre l’avorriment i la desesperació.

No patiu si us paguen, ells ja saben per què ho fan.

Al cel dels nois, hi ha joguines ben educades.

Ells no aprenen, però la pissarra continua al seu lloc.

 

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Comentaris

Afegeix un comentari
















Dos vegades 5 fan: