Dos poemes de cel i deu pensaments divins

31 Gener, 2009 12:05
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments

El cel

 

El cel m'espera, potser,

darrere de l'últim pas,

però encara, si de cas,

no penso que sigui ver.

El dimoni, que va amb mi,

em duu per llocs melangiosos,

més bé diria preciosos,

perquè ja no sóc diví.

I l'angelet, que m'estima,

em diu coses a l'orella,

encara que faig com vella,

malaurada salvatgina.

El cel m'espera amb deler

darrere de porta fosca

per si moro com la mosca

contra el vidre del carrer.

El dimoni, que és amb mi,

em deixa gaudir de l'ombra

i glatir sota la pobra

imatge d'un nou mesquí.

L'angelet, que tot ho veu,

em recorda, en tot moment,

figura de penitent

que vol ser veí de Déu.

El cel, àngel i dimoni

són prop de la cantonada

on passa l'enamorada

qui parlarà a cada somni.

 

El déu

 

El déu, com el vull conèixer,

no té les mans matusseres

ni les paraules feixugues

ni els pensaments enlairats,

té una mirada indecisa,

una veu tan penetrant

que sense parlar s'escolta,

amb tot silenci, se sent.

Mentre passem per la vida,

ens vigila, es desentén,

ens lleva quan som a terra,

ens inclina quan som drets,

ens omple quan estem buits,

ens buida quan ja som plens

i, quan el fruit és madur,

va, el cull, és el seu dret.

 

Pensaments divins

 

Déu no juga a futbol, sempre està fora de lloc.

Satanàs m'ha dit: Tinc poca gràcia!

Entre tres profetes, només encertaren nou resultats de la travessa.

Déu meu: Dels deu manaments, set no em proven!

Satanàs sempre va de vacances al desert.

Déu no creu amb la política: Mai va a votar!

Busquen pastors d'ànimes perdudes per treballar a l'infern.

Intentava vendre a Satanàs una assegurança contra incendis.

Déu reforçarà el transport públic, al cel, en hores punta.

Jesús no pujarà a la creu, es veu que l'han de pintar. 

Comentaris | 0 RetroenllaçOs