Dos poemes de neu i deu epitafis
09 Gener, 2009 12:33
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
A l’ escola
A l’escola,
en el pati,
hi ha minyons
pelats de fred.
El bon mestre
els acompanya,
no ho volia,
però hi és.
Nois empenyen
blanca bola
que, de sobte,
es fa més gran.
Ara falta,
la bufanda,
dos grans ulls,
punxegut nas.
A l’escola,
en el pati,
hi ha minyons
sense jugar,
només miren
mil floquets
que comencen
a ballar.
Volves de neu
Blanc el vestit,
freda la cara,
el món acull
tal desconhort.
L’home com riu,
de sobte plora,
ha fet de tot
més que un desert.
Les ments preclares
donen tempesta,
l’ambient escalfa
es fon el gel.
Estic segut
davant finestra,
és un desvari:
Veig blanca neu!
Estic ben boig,
ara és hivern,
on s’haurà vist
patir aquest temps?
Els savis diuen:
No hi ha glaceres,
tot ara crema,
no hi haurà fred.
Miro, de sobte,
la xemeneia,
blanca la teula,
volves de neu.
Epitafis
No li digueu a la dona on m'heu trobat.
Si no teniu pressa, us ho puc contar.
No us penseu que sóc mort.
Estic convençut que sortiré volant.
Ja sóc a casa.
Necessito inversor per muntar un paradís.
En deu minuts, faig les maletes.
Només vistes a l' exterior.
Compte amb el veïnat.
Avui tornaré aviat.