Dos poemes de rellotge i deu pensaments educatius
05 Gener, 2009 18:40
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Gros rellotge
És el gros rellotge,
l'amic pausat,
em posa en el cap
nostre temps ferotge.
Ell ni s'ho creu,
va fent la guia
damunt una vila
on viuen els meus.
Em toca les hores,
em recorda els quarts
i té, ben guardats,
aquells secrets nostres.
Ens passa els silencis
ben entretallats,
es queda amagat
fent llum i misteri.
És el gros rellotge
que cantarà el temps
i som els conscients
els qui el tornem noble.
Oneja el seu cos
per dalt les teulades,
es veuen aïllades,
les rodes del clos.
Ell mou les agulles
sense gens de pressa
i les fa lleugeres
o les fa feixugues.
És el gros rellotge,
ens uneix a tots,
ens fa venir sort
o lluita d'un poble.
És el ratllat vidre
on, en fer-se fosc,
engeguen el foc
per tal que camini.
Joguina dentada,
com comptes el temps,
quan remou el vent
o en terra mullada.
Porta, a les cases,
el recompte fet,
escriu, a les golfes,
històries de nens.
Viu amb solitud.
Va, corre, gira, tomba,
per ratllada línia,
mai li canta l'aigua
ni riurà ni plora.
És tot un gegant
de somnis perduts,
ha fugit del vent,
ha deixat el ruc.
Ara, roda, sol,
un cercle reduït
ni el desperta el sol
ni jeurà a la nit.
Viu amb solitud,
trafegat del tot,
ha lluitat cent guerres,
només sent el cor.
Pensaments educatius
Dia de glòria: N'ensenyo vint i n'aprèn un.
Anem tots molt units, però no vol fer la feina ningú.
I quan ja volien treballar, el timbre els ha foragitat.
Deuen estar cansats, acabo d'esborrar la pissarra.
Ells no poden veure gaire més que vosaltres.
El dimoni ho té tan fàcil que fa vacances sovint.
Tots hem d'estar, almenys, una mica malalts.
Si no es pot fer més, almenys que no es matin.
Tot i provar-ho, encara no he deixat el galliner.
Procureu ensenyar-los bé, ells hauran de solucionar els problemes.