Dos poemes de llapis i deu epitafis

24 Gener, 2009 10:16
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments

El llapis

 

El llapis, que poso ara

a l'entremig dels meus dits,

és rancuniós, fredolic,

acabarà fent històries.

Em vol portar per camí

de la llum, del sofriment,

per llevant i per ponent,

esdevenir en un botxí.

El llapis, que poso ara

al damunt del blanc paper,

és eixut, et deixa fer

i té ben poca paraula.

És mandrós, bocabadat,

ensopidament gelós,

és mostra com un talòs

i desconfia de mi.

El llapis, que poso ara

al costat, bocaterrós,

us parlarà d'una fada,

per endinsar-se en el cor.

 

Se'n va

 

Si penso, recullo dubtes,

els transporto a la llum,

però el camí s'acaba,

em doloregen els ulls.

Si parlo, llenço paraules

que cauen en pous de sords,

la gargamella s'inflama

i, finint, fugen els mots.

Si miro, el sol em cega,

la força em fa poruc,

noto el vent de la infantesa,

els suplicis, els remucs.

Si callo, quina saviesa 

ara es posa al meu costat,

prenc el llapis i la miro

i la saviesa se'n va. 

 

Epitafis

 

M'han deixat sense respirar.

Ara, estic en temporada baixa.

Estic content, ja m'han jubilat.

De la foto, sóc el del darrera.

Per fi, m'han fet fora de casa.

Sóc al congrés de difunts.

Sóc aquí!!

Ja tinc el carnet d'home invisible.

Ja pots tirar l'arròs!

Ni se m'acut sortir sense mitjons. 

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Comentaris

Afegeix un comentari
















La segona lletra de cotxe: