La felicitat
12 Gener, 2009 18:09
Publicat per jjroca,
Aproximacions
1) És un estat absolutament incert i improductiu.
2) Ocupa un lloc tan petit que n’ hi caben les idees.
3) Sempre passa per l’altra vorera i massa de pressa.
4) Sol donar massa hores, per no fer tard.
5) Arriba sense presentacions i se’n va sense acomiadar-se.
6) Va, innocentment, vestida de joies invisibles.
7) Sempre et troba cansat i sense ganes de moure’t.
8) No necessita ni paraules ni lloances.
9) Coneix els diners, però no els fa servir.
10) Et fa creure que ets intel·ligent i prova d’entendre’t.
11) Tanca amb clau, els ulls i les orelles.
12) Mira d’enlairar-te i posar cotó fluix sota els peus.
13) Ha provat de ser una dona, però no se’n surt.
14) Fa moure la sínia, però no gosa treure aigua.
15) Sol acompanyar l’amic els dies de poca pressa.
16) Va provar de treballar, però ho espatllava.
17) Es cansa de no fer res, però resisteix.
18) No creu ni en els dies de vent ni en les nits de lluna plena.
19) Pot emmalaltir però no crec que mori.
20) Vol omplir-ho tot i no cap enlloc.
21) És anar sense saber i parar sense sentir.
22) És un plat saborós i sense fi.
23) És pujar sense aturar i mirar sense por de caure.
24) És la darrera pàgina del darrer llibre que podràs somiar.
25) És la llum que no fereix i la foscor que no destorba.
26) És no saber on tens la bossa dels projectes i dels retrets.
27) És una tarda, ensopida i eterna.
28) No s' atura mai ni t' ofereix un tros de replà.
29) No té amics ni hores per comptar.
30) Viu en un racó i mai s' entrebanca.
31) Somia en un desert i viu atabalada.
32) Neguiteja i mira de lluny.
33) Sap on ets i oblida el que vols.
34) Escolta els muts i parla amb els sords.
35) Va anar pel carrer i la van segrestar.
36) No demana res però ho vol tot.
37) Viu entre el desig i el somni.
38) Sempre fuig dels que se li' n riuen.
39) Pot arribar però mai té pressa.
40) És lluny d'enlloc.
Dos poemes de neu i deu epitafis
09 Gener, 2009 12:33
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
A l’ escola
A l’escola,
en el pati,
hi ha minyons
pelats de fred.
El bon mestre
els acompanya,
no ho volia,
però hi és.
Nois empenyen
blanca bola
que, de sobte,
es fa més gran.
Ara falta,
la bufanda,
dos grans ulls,
punxegut nas.
A l’escola,
en el pati,
hi ha minyons
sense jugar,
només miren
mil floquets
que comencen
a ballar.
Volves de neu
Blanc el vestit,
freda la cara,
el món acull
tal desconhort.
L’home com riu,
de sobte plora,
ha fet de tot
més que un desert.
Les ments preclares
donen tempesta,
l’ambient escalfa
es fon el gel.
Estic segut
davant finestra,
és un desvari:
Veig blanca neu!
Estic ben boig,
ara és hivern,
on s’haurà vist
patir aquest temps?
Els savis diuen:
No hi ha glaceres,
tot ara crema,
no hi haurà fred.
Miro, de sobte,
la xemeneia,
blanca la teula,
volves de neu.
Epitafis
No li digueu a la dona on m'heu trobat.
Si no teniu pressa, us ho puc contar.
No us penseu que sóc mort.
Estic convençut que sortiré volant.
Ja sóc a casa.
Necessito inversor per muntar un paradís.
En deu minuts, faig les maletes.
Només vistes a l' exterior.
Compte amb el veïnat.
Avui tornaré aviat.
Dos poemes d'ombra i deu pensaments divins
07 Gener, 2009 18:15
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Altra vegada
Altra vegada, hi són,
sí, són elles, les ombres,
no saber com fer
ni on anar.
Defugir per defugir,
passar d'un lloc a enlloc,
no saber on parar
la fressa del pensament.
Ser corder o llop,
esquinçar i empatollar,
trobar o perdre raó
i, sempre, lluny de casa.
Emmalaltir i prendre pau,
descargolar enteniment,
enlluernar el sofriment,
engrandir el fer bondat.
I desconèixer,si cal,
a l'amic i a l'enemic,
posar cura, tant si val,
que n'és vell el brut vestit.
Trontollar com els tanoques,
cercar cura a les cent portes
i, per caure, anar ben dret,
sense atura, a la paret.
Anar dels jorns fent cabdells,
remugant i alçant el pit,
creure i viure esmorteït
desitjant arribar a vells.
El sarró ben buit del tot,
la lleganya dalt la cara,
per company un escurçó,
un adéu que mai s'acaba.
Com cada nit
Com cada nit, ajornes
un dia més i, al cap,
s'apropen noves ombres:
fugen del nostre camp.
Per tal de melangies,
tenim esculls de son,
un esperit de pobre,
amb un llampec de sord.
Escoltem les veus toves,
rampinyem les llums,
ens vestirem de soques
per raure sota l'om.
Som la bestiesa i l'aura,
els contrallums d'un bosc
d'on surten les petjades
vestides de prohoms.
Som la bonior humana,
l'escreix de nau errant,
despulles amb cent nafres,
disfresses d'un comiat.
Patum, virior i osques,
desfetes d'una llar,
portem porucs fantasmes,
tot i així, res val.
Amunt i avall, tremolen,
com xisclen i, en tombar,
ens deixen vora el cau,
adéu, fins l'endemà.
Pensaments divins
Jesús, abans del calvari, volia demanar pròrroga.
Estimat Satanàs: Déu ha ofert mil euros més per la meva ànima.
Estic escrivint amb una ploma d'àngel.
Cada tres temptacions tinc una setmana d'esbarjo.
Satanàs ha encomanat deu vestits de serp.
Adam viu, en un pis petit, sense vistes al cel.
Ja he vist quatre dimonis a les oficines de l'atur.
Les picabaralles del cel només són a les deu primeres files.
Déu ho té clar: Només es deixarà veure en cercles reduïts.
Satanàs demanarà una auditoria: Registre d'entrada al cel.
Dos poemes de rellotge i deu pensaments educatius
05 Gener, 2009 18:40
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Gros rellotge
És el gros rellotge,
l'amic pausat,
em posa en el cap
nostre temps ferotge.
Ell ni s'ho creu,
va fent la guia
damunt una vila
on viuen els meus.
Em toca les hores,
em recorda els quarts
i té, ben guardats,
aquells secrets nostres.
Ens passa els silencis
ben entretallats,
es queda amagat
fent llum i misteri.
És el gros rellotge
que cantarà el temps
i som els conscients
els qui el tornem noble.
Oneja el seu cos
per dalt les teulades,
es veuen aïllades,
les rodes del clos.
Ell mou les agulles
sense gens de pressa
i les fa lleugeres
o les fa feixugues.
És el gros rellotge,
ens uneix a tots,
ens fa venir sort
o lluita d'un poble.
És el ratllat vidre
on, en fer-se fosc,
engeguen el foc
per tal que camini.
Joguina dentada,
com comptes el temps,
quan remou el vent
o en terra mullada.
Porta, a les cases,
el recompte fet,
escriu, a les golfes,
històries de nens.
Viu amb solitud.
Va, corre, gira, tomba,
per ratllada línia,
mai li canta l'aigua
ni riurà ni plora.
És tot un gegant
de somnis perduts,
ha fugit del vent,
ha deixat el ruc.
Ara, roda, sol,
un cercle reduït
ni el desperta el sol
ni jeurà a la nit.
Viu amb solitud,
trafegat del tot,
ha lluitat cent guerres,
només sent el cor.
Pensaments educatius
Dia de glòria: N'ensenyo vint i n'aprèn un.
Anem tots molt units, però no vol fer la feina ningú.
I quan ja volien treballar, el timbre els ha foragitat.
Deuen estar cansats, acabo d'esborrar la pissarra.
Ells no poden veure gaire més que vosaltres.
El dimoni ho té tan fàcil que fa vacances sovint.
Tots hem d'estar, almenys, una mica malalts.
Si no es pot fer més, almenys que no es matin.
Tot i provar-ho, encara no he deixat el galliner.
Procureu ensenyar-los bé, ells hauran de solucionar els problemes.
El rellotge
01 Gener, 2009 22:43
Publicat per jjroca,
Aproximacions
El rellotge:
1) És la capsa vergonyosa on amaguen el temps.
2) En acabar l’arena, va començar la roda ferotge.
3) El van deixar d’alimentar per a lligar-lo al canell.
4) Ha provat d'ésser cor, però té massa fred.
5) Recorda a l’home que ha de marxar.
6) Prova de donar puntades de peu al cicle vital.
7) Procura ésser el guardià del caos.
8) Lluita, contínuament, amb tota mena de gegants insatisfets.
9) Destria els treballadors dels empresaris.
10) Va néixer per ser mirat, odiat i incomprès.