La felicitat

12 Gener, 2009 18:09
Publicat per jjroca, Aproximacions

 
La felicitat:
 
 1) És un estat absolutament incert i improductiu.
 2) Ocupa un lloc tan petit que n’ hi caben les idees.
 3) Sempre passa per l’altra vorera i massa de pressa.
 4) Sol donar massa hores, per no fer tard.
 5) Arriba sense presentacions i se’n va sense acomiadar-se.
 6) Va, innocentment, vestida de joies invisibles.
 7) Sempre et troba cansat i sense ganes de moure’t.
 8) No necessita ni paraules ni lloances.
 9) Coneix els diners, però no els fa servir.
10) Et fa creure que ets intel·ligent i prova d’entendre’t.
11) Tanca amb clau, els ulls i les orelles.
12) Mira d’enlairar-te i posar cotó fluix sota els peus.
13) Ha provat de ser una dona, però no se’n surt.
14) Fa moure la sínia, però no gosa treure aigua.
15) Sol acompanyar l’amic els dies de poca pressa.
16) Va provar de treballar, però ho espatllava.
17) Es cansa de no fer res, però resisteix.
18) No creu ni en els dies de vent ni en les nits de lluna plena.
19) Pot emmalaltir però no crec que mori.
20) Vol omplir-ho tot i no cap enlloc.
21) És anar sense saber i parar sense sentir.
22) És un plat saborós i sense fi.
23) És pujar sense aturar i mirar sense por de caure.
24) És la darrera pàgina del darrer llibre que podràs somiar.
25) És la llum que no fereix i la foscor que no destorba.
26) És no saber on tens la bossa dels projectes i dels retrets.
27) És una tarda, ensopida i eterna.
28) No s' atura mai ni t' ofereix un tros de replà.
29) No té amics ni hores per comptar.
30) Viu en un racó i mai s' entrebanca.
31) Somia en un desert i viu atabalada.
32) Neguiteja i mira de lluny.
33) Sap on ets i oblida el que vols.
34) Escolta els muts i parla amb els sords.
35) Va anar pel carrer i la van segrestar.
36) No demana res però ho vol tot.
37) Viu entre el desig i el somni.
38) Sempre fuig dels que se li' n riuen.
39) Pot arribar però mai té pressa.
40) És lluny d'enlloc. 

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Dos poemes de neu i deu epitafis

09 Gener, 2009 12:33
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments

A l’ escola

 

A l’escola,

en el pati,

hi ha minyons

pelats de fred.

El bon mestre

els acompanya,

no ho volia,

però hi és.

Nois empenyen

blanca bola

que, de sobte,

es fa més gran.

Ara falta,

la bufanda,

dos grans ulls,

punxegut nas.

A l’escola,

en el pati,

hi ha minyons

sense jugar,

només miren

mil floquets

que comencen

a ballar.

 

Volves de neu

 

Blanc el vestit,

freda la cara,

el món acull

tal desconhort.

L’home com riu,

de sobte plora,

ha fet de tot

més que un desert.

Les ments preclares

donen tempesta,

l’ambient escalfa

es fon el gel.

Estic segut

davant finestra,

és un desvari:

Veig blanca neu!

Estic ben boig,

ara és hivern,

on s’haurà vist

patir aquest temps?

Els savis diuen:

No hi ha glaceres,

tot ara crema,

no hi haurà fred.

Miro, de sobte,

la xemeneia,

blanca la teula,

volves de neu.

 

Epitafis

 

No li digueu a la dona on m'heu trobat.

Si no teniu pressa, us ho puc contar.

No us penseu que sóc mort.

Estic convençut que sortiré volant.

Ja sóc a casa.

Necessito inversor per muntar un paradís.

En deu minuts, faig les maletes. 

Només vistes a l' exterior.

Compte amb el veïnat.

Avui tornaré aviat. 

 

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Dos poemes d'ombra i deu pensaments divins

07 Gener, 2009 18:15
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments

Altra vegada

 

Altra vegada, hi són,

sí, són elles, les ombres,

no saber com fer

ni on anar.

Defugir per defugir,

passar d'un lloc a enlloc,

no saber on parar

la fressa del pensament.

Ser corder o llop,

esquinçar i empatollar,

trobar o perdre raó

i, sempre, lluny de casa.

Emmalaltir i prendre pau,

descargolar enteniment,

enlluernar el sofriment,

engrandir el fer bondat.

I desconèixer,si cal,

a l'amic i a l'enemic,

posar cura, tant si val,

que n'és vell el brut vestit.

Trontollar com els tanoques,

cercar cura a les cent portes

i, per caure, anar ben dret,

sense atura, a la paret.

Anar dels jorns fent cabdells,

remugant i alçant el pit,

creure i viure esmorteït

desitjant arribar a vells.

El sarró ben buit del tot,

la lleganya dalt la cara,

per company un escurçó,

un adéu que mai s'acaba.

 

Com cada nit

 

Com cada nit, ajornes 

un dia més i, al cap,

s'apropen noves ombres:

fugen del nostre camp.

Per tal de melangies,

tenim esculls de son,

un esperit de pobre,

amb un llampec de sord.

Escoltem les veus toves,

rampinyem les llums,

ens vestirem de soques

per raure sota l'om.

Som la bestiesa i l'aura,

els contrallums d'un bosc

d'on surten les petjades

vestides de prohoms.

Som la bonior humana,

l'escreix de nau errant,

despulles amb cent nafres,

disfresses d'un comiat.

Patum, virior i osques,

desfetes d'una llar,

portem porucs fantasmes,

tot i així, res val.

Amunt i avall, tremolen,

com xisclen i, en tombar,

ens deixen vora el cau,

adéu, fins l'endemà.

 

Pensaments divins

 

Jesús, abans del calvari, volia demanar pròrroga.

Estimat Satanàs: Déu ha ofert mil euros més per la meva ànima.

Estic escrivint amb una ploma d'àngel.

Cada tres temptacions tinc una setmana d'esbarjo.

Satanàs ha encomanat deu vestits de serp.

Adam viu, en un pis petit, sense vistes al cel.

Ja he vist quatre dimonis a les oficines de l'atur.

Les picabaralles del cel només són a les deu primeres files. 

Déu ho té clar: Només es deixarà veure en cercles reduïts.

Satanàs demanarà una auditoria: Registre d'entrada al cel. 

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Dos poemes de rellotge i deu pensaments educatius

05 Gener, 2009 18:40
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments

Gros rellotge

 

És el gros rellotge,

l'amic pausat,

em posa en el cap

nostre temps ferotge.

Ell ni s'ho creu,

va fent la guia

damunt una vila

on viuen els meus.

Em toca les hores,

em recorda els quarts

i té, ben guardats,

aquells secrets nostres.

Ens passa els silencis

ben entretallats,

es queda amagat

fent llum i misteri.

És el gros rellotge

que cantarà el temps

i som els conscients

els qui el tornem noble.

Oneja el seu cos

per dalt les teulades,

es veuen aïllades,

les rodes del clos.

Ell mou les agulles

sense gens de pressa

i les fa lleugeres

o les fa feixugues.

És el gros rellotge,

ens uneix a tots,

ens fa venir sort

o lluita d'un poble.

És el ratllat vidre

on, en fer-se fosc,

engeguen el foc

per tal que camini.

Joguina dentada,

com comptes el temps,

quan remou el vent

o en terra mullada.

Porta, a les cases,

el recompte fet,

escriu, a les golfes,

històries de nens.

 

Viu amb solitud.

 

Va, corre, gira, tomba,

per ratllada línia,

mai li canta l'aigua

ni riurà ni plora.

És tot un gegant

de somnis perduts,

ha fugit del vent,

ha deixat el ruc.

Ara, roda, sol,

un cercle reduït

ni el desperta el sol

ni jeurà a la nit.

Viu amb solitud,

trafegat del tot,

ha lluitat cent guerres,

només sent el cor.

 

Pensaments educatius

 

Dia de glòria: N'ensenyo vint i n'aprèn un.

Anem tots molt units, però no vol fer la feina ningú.

I quan ja volien treballar, el timbre els ha foragitat.

Deuen estar cansats, acabo d'esborrar la pissarra.

Ells no poden veure gaire més que vosaltres.

El dimoni ho té tan fàcil que fa vacances sovint.

Tots hem d'estar, almenys, una mica malalts.

Si no es pot fer més, almenys que no es matin.

Tot i provar-ho, encara no he deixat el galliner.

Procureu ensenyar-los bé, ells hauran de solucionar els problemes. 

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

El rellotge

01 Gener, 2009 22:43
Publicat per jjroca, Aproximacions

 

El rellotge:

 

  1)     És la capsa vergonyosa on amaguen el temps.

  2)     En acabar l’arena, va començar la roda ferotge.  

  3)   El van deixar d’alimentar per a lligar-lo al canell.

  4)     Ha provat d'ésser cor, però té massa fred.

  5)     Recorda a l’home que ha de marxar.

  6)     Prova de donar puntades de peu al cicle vital.

  7)     Procura ésser el guardià del caos.

  8)     Lluita, contínuament, amb tota mena de gegants insatisfets.

  9)     Destria els treballadors dels empresaris.

10)    Va néixer per ser mirat, odiat i incomprès.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 
«Anterior   1 2