Dos poemes madurs i deu epitafis

16 Gener, 2009 18:48
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments

Raó

 

Res em fa por com el fred

ni la llum de la follia

perquè l'absurd és obert,

cerca sempre companyia.

He estat un home prudent

en el decurs de la vida,

vençut per dolces tebiors,

amatent d'aquell nou dia.

Si avui i ara em despullo,

altre cop no ho faria,

és perquè em sento així:

Cansat d'anar sense guia!

Vaig topant per uns indrets

guarnits de pau, de passat,

ahir semblaven porucs,

però avui em són més grats.

Avanço, esguerro, entrebanco,

la solitud dels gegants,

em miren com estranger

quan sempre estic al davant.

Raó, que portes follia

a la foscor del meu cau,

no em deixes cap alegria,

entossudida em retreus:

Ets home, ben poca cosa

per als que poden ser déus.

 

I visc

 

I la vida que traspassa,

cada dia, aquest cos meu

al matí es fa lleugera,

al capvespre es torna pes.

Entre penes, queixalades,

les topades amb ulls clucs,

passen les joies com sempre

i després em torno mut.

No sé el preu de les paraules,

acostumo a viatjar

al damunt de les sabates,

al davall d'uns cabells blancs.

No destrio ni elaboro

la saviesa d'un bon plat,

però dino, després sopo

i n'oblido l'esmorzar.

I visc, cofoi, en un poble

a la falda del Montsià,

ara riu o ara plora,

ara ens posa el tarannà.

Som la gent d'aquesta terra

la que ensuma quan l'afer

es presenta amb meravella,

amb silenci l'oblidem.

I la vida que traspassa

lentament, a poc a poc,

em deixa a cau d'orella

la certesa de ma sort.

 

Epitafis

 

Sempre feu la mateixa cara.

Porto mil euros a la butxaca.

Estic convençut que no em denunciaràs.

Al costat, hi ha el notari que va llegir el testament.

Estic trist, no veig la veïna del cinquè.

Vaig entrar distret.

Estic buscant el cap per agafar el son.

Hem prohibit xerrameques improductives.

He guanyat tres concursos de fer por.

Només estic fent una mica de temps. 

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Comentaris

Afegeix un comentari
















Primer mes de l'any: