Dos poemes madurs i deu epitafis
16 Gener, 2009 18:48
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Raó
Res em fa por com el fred
ni la llum de la follia
perquè l'absurd és obert,
cerca sempre companyia.
He estat un home prudent
en el decurs de la vida,
vençut per dolces tebiors,
amatent d'aquell nou dia.
Si avui i ara em despullo,
altre cop no ho faria,
és perquè em sento així:
Cansat d'anar sense guia!
Vaig topant per uns indrets
guarnits de pau, de passat,
ahir semblaven porucs,
però avui em són més grats.
Avanço, esguerro, entrebanco,
la solitud dels gegants,
em miren com estranger
quan sempre estic al davant.
Raó, que portes follia
a la foscor del meu cau,
no em deixes cap alegria,
entossudida em retreus:
Ets home, ben poca cosa
per als que poden ser déus.
I visc
I la vida que traspassa,
cada dia, aquest cos meu
al matí es fa lleugera,
al capvespre es torna pes.
Entre penes, queixalades,
les topades amb ulls clucs,
passen les joies com sempre
i després em torno mut.
No sé el preu de les paraules,
acostumo a viatjar
al damunt de les sabates,
al davall d'uns cabells blancs.
No destrio ni elaboro
la saviesa d'un bon plat,
però dino, després sopo
i n'oblido l'esmorzar.
I visc, cofoi, en un poble
a la falda del Montsià,
ara riu o ara plora,
ara ens posa el tarannà.
Som la gent d'aquesta terra
la que ensuma quan l'afer
es presenta amb meravella,
amb silenci l'oblidem.
I la vida que traspassa
lentament, a poc a poc,
em deixa a cau d'orella
la certesa de ma sort.
Epitafis
Sempre feu la mateixa cara.
Porto mil euros a la butxaca.
Estic convençut que no em denunciaràs.
Al costat, hi ha el notari que va llegir el testament.
Estic trist, no veig la veïna del cinquè.
Vaig entrar distret.
Estic buscant el cap per agafar el son.
Hem prohibit xerrameques improductives.
He guanyat tres concursos de fer por.
Només estic fent una mica de temps.