Dos poemes de pena i deu pensaments educatius
29 Gener, 2009 19:52
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
És una guerra perduda
Sota de l'arbre, espero
la moixaina de la nit,
aquella pena que passa
amb la dèria del destí.
Sóc gasiu, pausat, brètol
i camino sempre al pas,
vaig tombant de pressa els dies
i somio en fer-me gran.
Una lluita, una desfeta
i l'angúnia sempre al cor,
és una guerra perduda
a la casa de la mort.
No féssiu cas de la pena,
ella guanya encara avui,
la bossa és maca, va plena
d'esperances i remucs.
Carrer avall
Com tragina, carrer avall,
canterets d'aigua ben fresca,
un somriure ample i gran
amb uns ulls que van de festa.
Mentre, li sonen alhora:
sospirs i batecs del cor,
a la plaça ja l'espera
un qui diu que avui la vol.
Porta l'aire una flaire,
em guanya a poc a poc,
ella corre carrer avall,
com la ploro perquè em dol.
Pensaments educatius
Déu em traeix, em porta alumnes que aprenen massa.
Pobres aquells qui no tenen ni un llapis per poder somiar.
Les batalles es guanyen quan l'enemic ni s'endevina.
Quan tots seran mestres, qui farà l'escola.
Sigueu atletes, llanceu els entrebancs ben lluny.
No cal ni enfadar-se, només ser-hi i xisclar si us trepitgen.
El veritable problema és ajuntar el cap amb el cos.
Un mestre ha de ser maco, ho ensenya tot millor.
Ells vénen a trobar els amics i troben un mestre.
L'educació és un seguit de normes fàcils de saltar.