Dos poemes de foc i deu epitafis

18 Novembre, 2008 21:32
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments

Sec al foc

 

Cansat d'anar per un món

que ara torna i es mostra llunyà

on aprendre és feina feixuga

quasi tant com pensar i ensenyar,

ara sec a la vora del foc

i les flames somriuen i ballen,

és un ball egregi i pausat

que il·lumina la llar i se'n va.

Elles em porten les noves

d'una terra que es mostra captiva,

ha lluitat, ha lluitat i ha perdut,

ara dorm ben prop de la vila.

Cansat i prenyat de desigs

com m'assec vora el foc i malfio,

els amics se'ls emporta el neguit

i jo tanco els ulls i somio.

 

Ampolla encisada

 

L'ull que m'esclata,

la panxa rebenta

i, enmig tanta feta,

sento un xic d'amor.

Ella diu que em vol,

jove pobrissona,

el cap l'abandona,

em dóna escalfor.

No li pregaré

que després somriu

i cerca el caliu

vora del meu cor.

Ampolla encisada,

guarda la fortuna

puix no en toco una 

ni ja sé on sóc.

 

Epitafis

 

El proper taüt el vull amb airbags.

No penso morir-me abans del dilluns.

Tinc anotades totes les visites.

Suposo que el segon plat ja és gelat.

No sé si vaig guanyar la prova.

De fet, no sé si he deixat el llum encès.

El dilluns aniré a buscar feina.

El veí de sota és un fantasma.

Porto dies buscant la pinta.

Ara, sempre encerto qui vindrà. 

Comentaris | 0 RetroenllaçOs