Dos poemes de foc i deu epitafis
18 Novembre, 2008 21:32
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Sec al foc
Cansat d'anar per un món
que ara torna i es mostra llunyà
on aprendre és feina feixuga
quasi tant com pensar i ensenyar,
ara sec a la vora del foc
i les flames somriuen i ballen,
és un ball egregi i pausat
que il·lumina la llar i se'n va.
Elles em porten les noves
d'una terra que es mostra captiva,
ha lluitat, ha lluitat i ha perdut,
ara dorm ben prop de la vila.
Cansat i prenyat de desigs
com m'assec vora el foc i malfio,
els amics se'ls emporta el neguit
i jo tanco els ulls i somio.
Ampolla encisada
L'ull que m'esclata,
la panxa rebenta
i, enmig tanta feta,
sento un xic d'amor.
Ella diu que em vol,
jove pobrissona,
el cap l'abandona,
em dóna escalfor.
No li pregaré
que després somriu
i cerca el caliu
vora del meu cor.
Ampolla encisada,
guarda la fortuna
puix no en toco una
ni ja sé on sóc.
Epitafis
El proper taüt el vull amb airbags.
No penso morir-me abans del dilluns.
Tinc anotades totes les visites.
Suposo que el segon plat ja és gelat.
No sé si vaig guanyar la prova.
De fet, no sé si he deixat el llum encès.
El dilluns aniré a buscar feina.
El veí de sota és un fantasma.
Porto dies buscant la pinta.
Ara, sempre encerto qui vindrà.