Dos poemes feixucs i deu pensaments educatius

27 Novembre, 2008 16:06
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments

Dia feixuc

 

El dia és feixuc, la tarda ja passa,

s'emporta, al darrere, el desig furtiu,

un que se n'adona: Encara és ben viu

i veu com la vida empeny i t'aparta.

Els ulls ho traginen, cansats dintre el cap,

un ahir feliç, més tou i més noble,

el cos s'arrossega topant amb un poble

on tot meravella i res sembla estrany.

Els vells es deleixen, es fan fredolics

i sota les pedres hi ha els grans tresors,

els carrers escolten, volen fer-se amics

i, després de plànyer, parlen de l'enyor.

 

Vull creure

 

La vida es fa feixuga

i, a cops, es fa lleugera,

la dona ja reposa

després d'un dia gris,

em parla del carrer,

del somni, de la feina

i, a poc a poc, es torna

més trista, amb menys somrís.

Jo que, a vegades, penso

en hores malfeineres,

la miro, empetiteixo

i vull creure que sí.

La vida es fa feixuga

a cops, es fa lleugera,

que tots fem poca cosa,

ens porta el vell camí.

 

Pensaments educatius

 

Per què lligar el cap, si vol sortir per la finestra?

Penseu que són de vidre i estan mal cuits.

Les peces més importants d'un mestre són les dents.

Mireu si són espavilats que noten quan no estan de bon humor.

Els agrada portar-vos prop del barranc per a què gaudiu de les vistes.

Ara, com sempre, ningú sap trobar el camí.

Proposo l'ordinador com a mestre exemplar que es desconnecta.

Els ensenyaré a ser tous per a què se'ls mengin.

Encara que no aprenguin, llanceu-los floretes. 

Només crido per a què em guardin el lloc. 

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Comentaris

Afegeix un comentari
















Despres de dijous ve: