Dos poemes feixucs i deu pensaments educatius
27 Novembre, 2008 16:06
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Dia feixuc
El dia és feixuc, la tarda ja passa,
s'emporta, al darrere, el desig furtiu,
un que se n'adona: Encara és ben viu
i veu com la vida empeny i t'aparta.
Els ulls ho traginen, cansats dintre el cap,
un ahir feliç, més tou i més noble,
el cos s'arrossega topant amb un poble
on tot meravella i res sembla estrany.
Els vells es deleixen, es fan fredolics
i sota les pedres hi ha els grans tresors,
els carrers escolten, volen fer-se amics
i, després de plànyer, parlen de l'enyor.
Vull creure
La vida es fa feixuga
i, a cops, es fa lleugera,
la dona ja reposa
després d'un dia gris,
em parla del carrer,
del somni, de la feina
i, a poc a poc, es torna
més trista, amb menys somrís.
Jo que, a vegades, penso
en hores malfeineres,
la miro, empetiteixo
i vull creure que sí.
La vida es fa feixuga
a cops, es fa lleugera,
que tots fem poca cosa,
ens porta el vell camí.
Pensaments educatius
Per què lligar el cap, si vol sortir per la finestra?
Penseu que són de vidre i estan mal cuits.
Les peces més importants d'un mestre són les dents.
Mireu si són espavilats que noten quan no estan de bon humor.
Els agrada portar-vos prop del barranc per a què gaudiu de les vistes.
Ara, com sempre, ningú sap trobar el camí.
Proposo l'ordinador com a mestre exemplar que es desconnecta.
Els ensenyaré a ser tous per a què se'ls mengin.
Encara que no aprenguin, llanceu-los floretes.
Només crido per a què em guardin el lloc.