Dos poemes de volar i deu epitafis

24 Novembre, 2008 21:21
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments

El vent em parla

 

El vent em parla d'ofrenes,

de pensaments matussers,

de voler ser alguna cosa,

acabant sent el no res.

Els dies passen i passen,

com segueixo amb els remucs,

és un passar per la vida

farcit de pena i ensurts.

Paraules, que són paraules, 

les vull tancar en un calaix,

però algunes se m'escapen,

aquí ve el daltabaix.

Idees, que són idees,

cap al cel volen volar,

però tinc tan poques eines

per poder-les enlairar.

El vent em parla d'amor

al capdamunt del serrat,

però em sento presoner

d'aquest poble i la vall.

Sentiment de melangia

i feblesa en el meu cap,

com desfilen tots els núvols,

sempre em quedo al capdavall.

Un podria dir cent coses,

però parlaria errat,

deixeu-me amb la platxèria,

és tan meva i no fa mal.

 

Mou el vent

 

Mou el vent, gronxa la fulla,

quan ja es posava a ballar,

se n'adona que l'enganya,

el que vol és fer volar.

Ella s'agafa a la branca,

de l'ensurt es refarà,

té la força, la tendresa,

és molt d'hora per viatjar.

L'estiu passa per la bassa,

jo m'assec al seu costat,

sota el sol que tot ho ofega

perquè crida sa bondat.

Porto un cos pesat, salobre,

farcit de somnis estranys,

ara es cansa, neguiteja,

em somriu de tant en tant.

 

Epitafis

 

He aconseguit no mossegar-me la llengua.

Tot va ser per fer aturar l'autobús.

Necessito orelles sense arracades.

De moment, creia que somiava.

Un dia més i em toca pagar el rebut.

Va ser una amenaça de mort prou seriosa.

La salut la segueixo tenint de ferro.

Esteu vius de casualitat.

Porto dies sense sentir soroll.

Vaig aprofitar unes ofertes de corones de flors.

 

 

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Comentaris

Afegeix un comentari
















Primer mes de l'any: