Dos poemes de regne i deu epitafis

12 Novembre, 2008 19:37
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments

Un regne molt llunyà


Mai he sabut el valor del temps

ni aprofitar el tresor de la vida,

ma senyera poc m'obliga

ni em deleix el voler ser.

Tinc la por que m'acompanya

i camina per on vaig,

de vegades com s'adorm,

es desperta quan li plau.

És tan pobra nostra vida,

farcida de temps ingrats

que un, de vegades, somia

amb un regne molt llunyà.

Allí tot són meravelles

i, a despit dels innocents,

uns quants sers me l'aproximen

tot parlant-me d'una fe.


Regne dolç


He guanyat a la fortuna,

ara, sec vora del pont,

la gent camina de pressa

quan jo gairebé ni em moc.

També, en temps més ferotges,

anava d'aquí cap allà,

cercant les coses més nobles

i pensant en l'endemà.

Però un passa i oblida

les certeses i passions,

arribant davant la porta

on deixarà els esglaons.

Despullat de sacrifici,

penetra en el regne dolç,

darrere queda l'ofici,

al davant regna la mort.

Epitafis


No us cal cordar el cinturó.

Necessito soci, amb cotxe, que no faci preguntes.

Estic entrant en una fase de desencís.

Tinc demanada hora al psicòleg.

Si veniu, us morireu de riure.

Aquest recinte és una caixa d'estalvis.

De fet, no em volia morir.

Digueu-li a l'amo que l'enyoro.

Estic provant d'encetar una nova vida.

R.I.P. :  Resolem i prevenim.
 

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Comentaris

Afegeix un comentari
















A quin mes es celebra nadal: