Dos poemes de carrer i deu pensaments educatius
06 Novembre, 2008 18:44
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Pel carrer
Pel carrer, on vius, passava
un vespre, el passat estiu,
vaig sentir-te enamorada,
ara et miro en aquest full.
Tens les poques primaveres
endinsades dintre el cor,
tens clares les deu primeres
maneres d'emprendre el vol.
El caminar endurit
en terres massa galdoses,
les hores es tornen llosques,
cada cau esdevé crit.
Tens els ulls de l'esperança,
es llevarà sempre amb mi,
tens les mans plenes de gràcia
i de lluita i de sofrir.
Pel carrer, on vius, passava,
el meu cor era un desig:
com trobar-te tota sola,
sense cap pressa ni abric?
Anava esbrinant finestres
per recomptar aquells veïns
i, comptant, només comptava
les vegades que t'he vist.
Anava encetant les portes,
mig tancades a l'estiu
i veia, al damunt les lloses,
tots els follets adormits.
Et cercava a les finestres,
elles em feien: xiu-xiu!,
no hi ha noies a les cases
del carrer on sempre vius.
Per les murades
Empaitaré els vianants,
ballaré per les teulades,
portaré la pau al camp
i la dolçor mourà l'aire.
Li posaré capell nou
al campanar solitari
i deixaré blanc mantell
per a les joves del barri.
Vora el tomb del rierol,
posaré les arracades
a les orelles del bou,
a les branques d'aquell arbre.
En arribar arran ton cor
em desfaré en abraçades.
En capvespres de l'hivern,
em veuràs poques vegades,
mullat i amarat de fred,
agafat a les petjades.
Darrere del xipolleig,
el trontollar i les baralles,
veuràs com es perd mon cos,
carrer avall, per les murades.
Pensaments educatius
Poseu lliçons de mil temps i encara arribaran a deshora.
Enfadar-se és un licor que cal beure amb moderació.
A cap legislador, se li acut baixar a la terra.
Una errada us portarà a l'infern dels burletes.
No abandoneu la classe, com podríeu viure sense venjança.
No veig cremats, només educadors encesos.
Un mestre disgustat ha de procurar donar més llum.
Em preocupen els alumnes que no aprenen camuflatge.
Arribarem a creure que la ciència mai es deixa agafar.
Els alumnes saben que una hora es pot convertir en seixanta badalls.
Dos poemes tímids i deu epitafis
04 Novembre, 2008 12:09
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Faré el paper de promès
Ja ho sé que tinc el cor fred
i tot i així, em suportes,
però avui em faig valent,
em despullo de cabòries.
He de resseguir el carrer,
arribaré a la plaça,
sense donar cap paraula,
faré el paper de promès.
Demanaré una rosa,
em posaré a caminar
i, en arribar-hi a la porta,
a les mans l'he de deixar.
Potser no ho faré més,
puix no és feina per a mi,
però si trobo el teu sí,
continuaré l'any vinent.
Ella no ho sap
Com li onegen les faldilles
quan em passa pel davant
i, tot passant, deixa flaire,
et convida a girar el cap.
La segueixo i, rondinaire,
vaig darrere, carrer avant,
m'aturo quan ella entra
i, en sortir, faig el què faig.
Quan la compra és acabada
i, cap a casa, se'n va,
l'acomiado, tot mirant-la,
i li engego un: Fins demà!
Ella no ho sap, la festejo,
com l'estimo de debò,
sols em falta decidir-me
per mostrar-li el meu amor.
Epitafis
Si porteu bones intencions, podeu passar!
He provat de ressuscitar, almenys, sis cops.
Ara, no tinc problemes amb les llengües.
Fa anys que mato el temps.
La dona insisteix: Vull una escombra nova!
No vingueu demà, hi ha vaga d'enterramorts.
Segurament ens volen proposar un negoci.
Sempre estic disposat a rodar pel·lícules de por.
M'estava preguntant: On aniré a parar!
Dos poemes sentits i deu pensaments divins
03 Novembre, 2008 07:01
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Altrament
Altrament el cor em dol
per tenir tan gran follia:
el veure com surt el sol
tot mancat de companyia.
I jugant al triple joc,
han anat tancant les portes,
carruatges per un pont
de gom a gom, plens de soques.
T'he volgut i no he sabut
reconèixer el pensament,
estimat inapetent,
per les despulles m'has dut.
És ben just trobar partida
i, de ser-ho per igual,
les coses bé que em val mal
i se'm duu forta brunzida.
Tu m'estimes, tot pot ser,
jo sospito d'amagat
i no trobo l'entrellat
que m'allunya per no ser.
Sentiment a ran de galta,
melangies sota el llit,
un recordo que t'he dit,
aquest lloc on no faig falta.
Ets suficient i és greu
per a mi l'estimar-te,
sóc poruc soldat a peu
que s'allunya en escoltar-te.
Camí que, és llarg camí
aquell que acaba en els braços,
caminant, on vaig, mesquí,
sinó desfent-me en pedaços?
En sortir d'un doll m'aixeco
i m'asseco, tot pensant:
on serà l'amor més gran
d'aquell cor al que jo prego?
Amor em diu
Amor em diu:
Vine aquí!,
plaer em xiscla:
Fot el camp!,
dolença em plany:
Guaita vailet!,
enveja brama:
Que n'ets d'humà!
Sospira el vent
cap al Montsià,
com tomba el cos,
es vincla el pas.
Passa la tarda,
tant suaument,
mentre s'acosta,
de nou, el fred.
Massa que em costa,
posar-me a anar
a casa seva,
on és l'amant?
I moure el joc
que, per ser vell,
es mostra jove,
sempre punyent.
Es posa roig
tot el deliri,
el coll s'inflama,
quin boig martiri!
Volem dels llocs
fer-ne un de sol,
la lluita és ferma,
quina escalfor!
Desig reposa
després l'assaig,
la força amaina,
resta la pau.
El cor es perd
pel paradís,
fosques clarianes
surten del pit.
Ara, la guerra
ha començat,
conquerir toca
tots els sentits.
Amor no em deixa,
tot sembla gran,
mai cap empresa
iniciarà
amb tanta empenta
com l'estimar.
Més val que cremin
els rius de foc,
més val que cremin
que estiguin morts.
Pensaments divins
Déu ha de ser anglès: Estima tant el teatre!
Satanàs no entén perquè dos juguen al tres en ratlla.
Ahir em confessà Satanàs, m'ha posat vint pecats de penitència.
Déu està confinat: crec que els forats negres creixeran.
El purgatori s'ha quedat buit: han començat les rebaixes.
Satanàs, no és així, tu no ets "Calimero".
Volia anar a l'infern, em falten cinquanta punts.
Sant Pere està amoïnat, li he dit que no tinc clauer.
Els àngels de dretes no accepten nens pobres.
Tres ànimes pures han demanat separació de béns.
Dos poemes de recança i deu pensaments educatius
01 Novembre, 2008 07:49
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Passaran
Si m'heu donat a beure
el calze de les hores baixes,
no em féssiu alhora creure
que només passen les aures.
Passaran les ombres llargues,
engolint-se plana i cim,
desaran les mil espases,
una munió de ferits.
Ferits d'amor i neteja
a les golfes arraulits
i prendrà de nou l'enveja,
les garlandes i els vestits.
Passaran els cavallers
engalanats i eixerits,
cavallers de les cent gestes
qui no tenen res a dir.
Si m'heu fet l'ull missatger
de la fosca i de la nit,
comanador no vull ser
per a tots els meus veïns.
Mireu, xerraires de cor,
com dolceja l'amargura
tot cercant, per a pastura,
la recança i el dolor.
Si he begut el vi amarg
que les cames adoloreix,
que les passes endropeix,
ara ja és massa tard.
Tard per a penediments
i plausibles intencions,
ara entro en altres mons
on no hi ha més manaments.
Pecador
Pecador, on vas perdut
cap a a fi del judici?,
no veus que arribarà tard
la carn del teu sacrifici!
No veus que tanca el tancat
el darrer guardià del cel,
és caure i anar amb zel,
voler guanyar el més sagrat!
No veus que s'obre l'avern
sota els peus que avui et porten,
esmicolaran els monstres
tot aquell mal penitent!
Que dius, que no estàs al cas,
ignorant els càstigs cruels!,
què no saps qui és Llucifer
ni coneixes Satanàs?
Que no veus que estan al foc
els qui com tu tot ho ignoren,
que no saps la sang que ploren
i no arriben mai enlloc!
Penitència has de fer,
penitència és el que cal,
res em fa si això et fa mal,
jo solament cerco el bé!
S'obren portes per arreu
i la mort tot ho encomana,
cap allà se'n va el fidel
i l'altre no va, doncs mana
l'àngel que du tot l'occit,
aquí, a la terra, no guanya
qui no coneix l'infinit.
Fuig, pecador, cap a casa,
es fa tard, ja t'ho han dit!
Pensaments educatius
Si un aprèn jugant, segurament treballarà sense feina.
Avui ni cal ensenyar, ells han de sortir com cal.
Els alumnes es pregunten: Per què el mestre encara va a l'escola?
Si els poseu al davant de l'ordinador, no val la pena ni engegar-lo.
Ells viatgen per internet, no cal dir que sempre arriben al mateix lloc.
Abans eren educats, ara ja neixen savis.
Els pares confien en els mestres-fada.
Si compreu respecte amb diners, vendreu nens amb malaltia.
Volen escoles obertes amb bones tanques.
Si ensenyeu caminant, no perdreu temps asseient-vos.