Dos poemes sentits i deu pensaments divins
03 Novembre, 2008 07:01
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Altrament
Altrament el cor em dol
per tenir tan gran follia:
el veure com surt el sol
tot mancat de companyia.
I jugant al triple joc,
han anat tancant les portes,
carruatges per un pont
de gom a gom, plens de soques.
T'he volgut i no he sabut
reconèixer el pensament,
estimat inapetent,
per les despulles m'has dut.
És ben just trobar partida
i, de ser-ho per igual,
les coses bé que em val mal
i se'm duu forta brunzida.
Tu m'estimes, tot pot ser,
jo sospito d'amagat
i no trobo l'entrellat
que m'allunya per no ser.
Sentiment a ran de galta,
melangies sota el llit,
un recordo que t'he dit,
aquest lloc on no faig falta.
Ets suficient i és greu
per a mi l'estimar-te,
sóc poruc soldat a peu
que s'allunya en escoltar-te.
Camí que, és llarg camí
aquell que acaba en els braços,
caminant, on vaig, mesquí,
sinó desfent-me en pedaços?
En sortir d'un doll m'aixeco
i m'asseco, tot pensant:
on serà l'amor més gran
d'aquell cor al que jo prego?
Amor em diu
Amor em diu:
Vine aquí!,
plaer em xiscla:
Fot el camp!,
dolença em plany:
Guaita vailet!,
enveja brama:
Que n'ets d'humà!
Sospira el vent
cap al Montsià,
com tomba el cos,
es vincla el pas.
Passa la tarda,
tant suaument,
mentre s'acosta,
de nou, el fred.
Massa que em costa,
posar-me a anar
a casa seva,
on és l'amant?
I moure el joc
que, per ser vell,
es mostra jove,
sempre punyent.
Es posa roig
tot el deliri,
el coll s'inflama,
quin boig martiri!
Volem dels llocs
fer-ne un de sol,
la lluita és ferma,
quina escalfor!
Desig reposa
després l'assaig,
la força amaina,
resta la pau.
El cor es perd
pel paradís,
fosques clarianes
surten del pit.
Ara, la guerra
ha començat,
conquerir toca
tots els sentits.
Amor no em deixa,
tot sembla gran,
mai cap empresa
iniciarà
amb tanta empenta
com l'estimar.
Més val que cremin
els rius de foc,
més val que cremin
que estiguin morts.
Pensaments divins
Déu ha de ser anglès: Estima tant el teatre!
Satanàs no entén perquè dos juguen al tres en ratlla.
Ahir em confessà Satanàs, m'ha posat vint pecats de penitència.
Déu està confinat: crec que els forats negres creixeran.
El purgatori s'ha quedat buit: han començat les rebaixes.
Satanàs, no és així, tu no ets "Calimero".
Volia anar a l'infern, em falten cinquanta punts.
Sant Pere està amoïnat, li he dit que no tinc clauer.
Els àngels de dretes no accepten nens pobres.
Tres ànimes pures han demanat separació de béns.