Dos poemes de regne i deu epitafis
12 Novembre, 2008 19:37
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Un regne molt llunyà
Mai he sabut el valor del temps
ni aprofitar el tresor de la vida,
ma senyera poc m'obliga
ni em deleix el voler ser.
Tinc la por que m'acompanya
i camina per on vaig,
de vegades com s'adorm,
es desperta quan li plau.
És tan pobra nostra vida,
farcida de temps ingrats
que un, de vegades, somia
amb un regne molt llunyà.
Allí tot són meravelles
i, a despit dels innocents,
uns quants sers me l'aproximen
tot parlant-me d'una fe.
Regne dolç
He guanyat a la fortuna,
ara, sec vora del pont,
la gent camina de pressa
quan jo gairebé ni em moc.
També, en temps més ferotges,
anava d'aquí cap allà,
cercant les coses més nobles
i pensant en l'endemà.
Però un passa i oblida
les certeses i passions,
arribant davant la porta
on deixarà els esglaons.
Despullat de sacrifici,
penetra en el regne dolç,
darrere queda l'ofici,
al davant regna la mort.
Epitafis
No us cal cordar el cinturó.
Necessito soci, amb cotxe, que no faci preguntes.
Estic entrant en una fase de desencís.
Tinc demanada hora al psicòleg.
Si veniu, us morireu de riure.
Aquest recinte és una caixa d'estalvis.
De fet, no em volia morir.
Digueu-li a l'amo que l'enyoro.
Estic provant d'encetar una nova vida.
R.I.P. : Resolem i prevenim.