Dos poemes de carrer i deu pensaments educatius

06 Novembre, 2008 18:44
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments

Pel carrer


Pel carrer, on vius, passava

un vespre, el passat estiu,

vaig sentir-te enamorada,

ara et miro en aquest full.

Tens les poques primaveres

endinsades dintre el cor,

tens clares les deu primeres

maneres d'emprendre el vol.

El caminar endurit

en terres massa galdoses,

les hores es tornen llosques,

cada cau esdevé crit.

Tens els ulls de l'esperança,

es llevarà sempre amb mi,

tens les mans plenes de gràcia

i de lluita i de sofrir.

Pel carrer, on vius, passava,

el meu cor era un desig:

com trobar-te tota sola,

sense cap pressa ni abric?

Anava esbrinant finestres

per recomptar aquells veïns

i, comptant, només comptava

les vegades que t'he vist.

Anava encetant les portes,

mig tancades a l'estiu

i veia, al damunt les lloses,

tots els follets adormits.

Et cercava a les finestres,

elles em feien: xiu-xiu!,

no hi ha noies a les cases

del carrer on sempre vius.


Per les murades


Empaitaré els vianants,

ballaré per les teulades,

portaré la pau al camp

i la dolçor mourà l'aire.

Li posaré capell nou

al campanar solitari

i deixaré blanc mantell

per a les joves del barri.

Vora el tomb del rierol,

posaré les arracades

a les orelles del bou,

a les branques d'aquell arbre.

En arribar arran ton cor

em desfaré en abraçades.

En capvespres de l'hivern,

em veuràs poques vegades,

mullat i amarat de fred,

agafat a les petjades.

Darrere del xipolleig,

el trontollar i les baralles,

veuràs com es perd mon cos,

carrer avall, per les murades.

Pensaments educatius


Poseu lliçons de mil temps i encara arribaran a deshora.

Enfadar-se és un licor que cal beure amb moderació.

A cap legislador, se li acut baixar a la terra.

Una errada us portarà a l'infern dels burletes.

No abandoneu la classe, com podríeu viure sense venjança.

No veig cremats, només educadors encesos.

Un mestre disgustat ha de procurar donar més llum.

Em preocupen els alumnes que no aprenen camuflatge.

Arribarem a creure que la ciència mai es deixa agafar.

Els alumnes saben que una hora es pot convertir en seixanta badalls. 
 

Comentaris | 0 RetroenllaçOs