Dos poemes secrets i deu pensaments educatius
14 Novembre, 2008 05:24
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Allí
Allí, on viuen els arbres,
posaran, cada cert temps,
els dos cors, que per moments,
s'uniran captius d'amor.
Allí, en morir la tarda,
es prendran totes les mans,
aniran deixant els camps
per a guarir el seu secret.
Allí, sota les ombres,
li dirà, en fer-se tard,
les paraules que ella sap,
es miraran mentre pensen.
Allí, on l'esguarda
a l'hivern i a l'estiu,
el temps badalla, se'n riu
del que pensen altres braços.
Allí, on el rellotge
arriba a considerar
que el millor és deturar,
tot enrenou és ferotge.
Allí, just allí,
es deixaran a l'albada,
plena lluna enamorada
d'aquell llac dolç i tranquil.
La vella
Canta la vella i es viu,
encara, ben prop del foc,
però el sol ja fa caliu,
primavera és a prop.
Com li surten més cançons,
ella s'escolta i es plany,
pensarà com va l'amor
emplenant-ho tot d'estranys.
Ha deixat damunt la llar
un retrat del seu marit,
encara creu que és delit
amb altres homes somiar.
Canta la vella i és nou
el dia, on tot comença;
en llevar-se sense pressa,
sent la manca d'enrenou.
Ha passat els setanta anys
i no resten més promeses,
ara rauen, ben esteses,
les empreses, els afanys.
Canta vella, hi ha la pau
en les terres on sojornes,
encara queden els homes
tot trescant pel camí avall!
Pensaments educatius
Quan la classe acaba, el castell es desfà.
El mestre decau quan se n'adona que, també, té cos.
He après a llegir: Ara, on trobaré un llibre?
Un cop encertéssim on som, ja esbrinarem on volem anar.
Si es volgués ensenyar, no em farien perdre temps aprenent.
No aprengueu massa, us hauré de llançar les feres.
L'ampolla de la por no vulgueu estalviar-la.
Ells tenen peus lleugers, no oblideu descalçar-los.
Mentre entro a classe, vaig guardant tots els meus somnis.
Els alumnes esperen amb el cap buit i el llapis afilat.