Dos poemes rucs i deu pensaments educatius

20 Novembre, 2008 19:40
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments

Pare ruc

 

Au, pare ruc, digueu-me pare

si aquesta festa és la més gran,

si és un any nou i ja s'acosten

uns jorns d'hivern tots buits de gras?

El camp, que dorm, guspira a l'alba

i l'arbre es veu més que pelat,

les oliveres s'omplen de joia

mentre la gent branda el brancam.

I vós, senyor, jagut al jaç

farcit de palla, farcit d'alfals,

us recordeu d'un temps de sembra,

temps de batuda i temps de planys.

Us heu fet fort empenyent l'arada,

petjant camins, deixant bancals

i malfieu de qui us governa

us pren el pèl i un dóna el pa.

Al cap de l'any, passeu factura,

brameu un poc, sou oblidat,

talment això us fa patxoca,

però, això, pare, no és el meu cas.

Sols el nou dia, que avui es lleva,

em dóna força i serenitat;

com prego al Sant que omple teulades

els cors esquerps torni cors suaus,

que ens miri l'home com a éssers útils

i no com fruits de malvestats.

El Sant Patró ventura ens porti,

ens agermani amb els humans,

que si ells governen és que nosaltres

també estimem i ens sap prou mal

que oblidin prompte qui els ajuda,

els obeeix i els dóna el gra.

 

Quan avui faci el ruc

 

Quan, avui, faci el ruc

perquè em sento xiquet,

dona'm la dolça mà,

perdona el mal fet.

Ja sé que no ho faig bé,

n'estic molt neguitós,

i tot això per què? 

No ho sé, de bo, no ho sé!

No ploris, amor meu,

perdona mil vegades,

oblida els mals records,

són coses poc pensades.

Ara, aixequen les boires

d'un matí de tardor

i tornaran les joies,

ocupant els seus llocs.

Tu em diràs: T'estimo!,

i donant-me un petó,

trencarem aquell glaç,

et parlaré d'amor.

 

Pensaments educatius

 

No heu de patir pel paper que hauran de llençar.

L'atenció s'alimenta de moviments incontrolats.

Procureu pensar: Cap d'ells us recordarà.

La vida és massa gran per empaperar-la.

No patiu: El sol no deixarà de venir a l'escola.

Si se'n burlen és que encara no estan prou malalts.

Aprendre és la pressió màxima que pot suportar un cos.

La ironia ha de ser la millor de les vostres espases.

Un mestre és un monstre qualificador. 

El millor que us pot passar és que no us coneguin. 

Comentaris | 0 RetroenllaçOs