Dos poemes de mirar i deu epitafis

10 Juliol, 2008 12:00
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments

El defugir la mirada

 

El defugir la mirada

tanca amb clau el vell secret

perquè encara no ha sofert

el deler de ser estimada.

Amb flaire d'enamorada,

cercaràs, dintre el tancat,

aquella flor encisada,

et dirà on reposar.

Desperta fada dels somnis

car hi ha, enmig del bosc,

un jovent, es va fent home,

anirà prenent-te el cor.

 

El núvol

 

El núvol trenca aquell blau,

per a trobar-se amb la lluna,

quan ja era molt a prop,

s'avergonyeix, es desfà.

Jo també he de trencar

el silenci que m'ofega

per trobar-te en el mirar,

per fugir després de pressa.

Anar pel cel i cercar

el missatge de la rosa,

si avui, el cos fa nosa

el desig mai en farà.

 

Epitafis

 

Darrerament em mostro més tranquil.

És lamentable, tinc munió de cèl·lules mortes.

He decidit no fer cas dels consells mèdics.

Si voleu dir-me quelcom, canteu.

Estic rebaixant-me contínuament.

Ho deia l'àvia: Necessites una mica més de carn!

Vaig venir només per provar-ho.

He trobat núvia, és força prima.

Demà obriré a primera hora.

Sí, dona, sí; sóc un dropo.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Comentaris

Afegeix un comentari
















Despres de dijous ve: