Dos poemes de campanar i deu pensaments divins

09 Juliol, 2008 10:00
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments

Dues senyores

 

Dues senyores, molt galanes,

de sempre, a la plaça estant,

ens desperten quan hi ha festa,

mai no paren de tombar.

L'una és jove i cridaire,

l'altra més minsa per força,

té la galta badocada,

ja no xiscla amb tanta gràcia.

Una porta vestit nou,

vestit vell en porta l'altra,

el seu amo no té prou

per a mudar-les alhora.

Una ens portarà a la festa,

l'altra bé si deixa dur,

una quan repica riu,

l'altra quan repica plora.

Abans eren festejades

pels joves més coratjosos,

ara resten sempre soles

per ballar només un to.

Campanes del campanar

on el temps detura, encalla,

feu-me sentir altra vegada,

rei feliç, sense manar.

 

El campanar

 

El campanar s'aixeca fresquívol

en una plaça on regna el catau,

uns, que envelleixen, emplenen les taules

i, sense cap pressa, arriben on cal.

Faran de la casa, la casa d'un rei,

de les velles terres, terres de tresor,

com les veus s'aixequen, com passen les hores,

un que se'ls escolta somia i es dol.

Poble on sojorno, tu que els acarones,

amb seny de marona calles i somrius,

no em facis pensar, pensar és massa cosa,

aquí, a la plaça, tot és fer l'oblit.

 

Pensaments divins

 

Déu està sol, dorm molt malament.

Procureu no ofendre Déu, darrerament el noto molt sensible.

El dimoni em guanya, fa tan bé les enganyifes.

He provat de vendre l'ànima, el preu era massa baix.

Satanàs no ploris, jo també perdo sovint.

Si aneu al cel, no us descuideu el rosari.

Procureu que Jesús no us faci la cadira.

Estic estudiant amb Satanàs el pressupost d'una bomba de calor.

Satanàs està trist, Déu ha prohibit fumar a la sala de calderes.

El darrer disgust, Déu va canviar set planetes de lloc.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Comentaris

Afegeix un comentari
















Com se li diu al dia 25 de desembre: