Dos poemes de camí i deu epitafis

05 Juliol, 2008 18:16
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments

Camins del mar

 

Camins del mar,

porteu-me a casa,

ara es fa tard.

Ella m'esguarda,

el cor al puny,

ben estrebat.

M'he llevat d'hora,

prenent la barca

tot d'amagat.

La mar molt negra,

els llavis forts,

en fred, suat.

Cal fer la pesca

per un minyó

prim i malalt.

Tot ho precisa

i mai l'amor

s'ha d'aturar.

Trencaré el vent,

al déu marí,

faré callar.

Trauré el remei

perquè la força

no mancarà.

Mentre, la lluna,

d'un núvol negre,

surt per mirar

com una barca,

plena de peixos,

dibuixa el mar.

 

Camina davant el ruc

 

Camina davant el ruc,

darrere segueixo jo,

com s'esbatussa les mosques,

com espanta els borinots.

Quina munió d'avantatges,

caminar a les quatre potes,

gaudir de cues prou llargues

per netejar les espatlles.

Tenir el menjar a l'abast,

dormir tot damunt la palla,

tenir un cant tan pertinaç,

estalviar la quincalla.

Però, ai, ser presoner

de la casa, de l'arada,

portar pes damunt el llom,

ben clavada la sabata.

Deixar la pell cada mes

sense gaudir d'amistança,

romandre mut a la cambra,

ser escarni de canalla.

Ser exemple negatiu,

heroi perdut, impotent,

ser per sempre un orellut,

cara al sol, esquena al vent.

Mira, m'ho veig pelut,

em quedaré amb plena gana,

triaré la forma humana,

em dol, no faré de ruc.

 

Epitafis

 

Si et costa morir-te, signa un crèdit milionari.

Estic a punt per anar al cel, a quina porta embarco?

Arriba el fi del món, però no avança.

Necessito dos crèdits per ser mort titulat.

Fa sis anys que rebo cartes de condol.

Si us plau, senyora; el seu marit és el del costat.

Fa dies que no faig el llit.

He aconseguit reduir la taxa de colesterol.

No estigueu tristos, ja vindreu.

El meu diagnòstic és: Estable!

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Comentaris

Afegeix un comentari
















A quin mes es celebra nadal: