Dos poemes esventants i deu epitafis
26 Maig, 2008 20:54
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Em plau el vent
Em plau el vent,
la pausa de la tarda,
el savi estar,
la vora del camí.
Sóc, tal vegada,
esquerp i miserable,
però esguarda
un home qui va amb mi.
Mai em pregunta
l'alçada de les hores,
l'enyor de les penyores,
la feina que no he fet.
Em deixa anar,
sense esma, pels paratges,
d'aquelles terres
conreades amb el temps.
Es para a seure
No troba mai
la dèria dels pagesos,
el son dels menestrals,
el riure de les flors.
Camina així,
camins per sempre estesos
que esguarden cada dia
la força del botxí.
Es para a seure
sota la vella branca,
una noguera franca
li conta el seu passat.
I dorm, seré,
perquè no porta pressa,
la vida encara deixa
sentir com passa el vent.
Epitafis
El darrer que he menjat ha estat la llanterna del metge.
Estic sorprès, la dona ni em crida.
El sermó fou dolent, tot i així no aconseguí obrir el taüt i anar-me'n.
Estic, tot i entrant a l'infern, a la cinquena porta de l'esquerra.
Els primers mesos t'avorreixes molt.
El darrer que vaig veure: Amb la mort als talons!
Parla si vols, ara fan anuncis.
He aconseguit rellogar la planta baixa.
Em costa comptar sense dits.
El metge m'ha dit que em refaré.