Tres poemes d'estiu i deu epitafis
20 Maig, 2008 22:16
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
La nit ja s'enfila
La nit ja s'enfila,
seriosa, a la plaça,
trobant a la vella
a mig fer el sopar,
avui toca peix,
bajoca amb patata
i una fruita dolça
espera en un plat.
La nit ja s'enfila
dalt de la campana
per deixar, ajornades,
paraules i precs.
Els joves ja riuen,
les noies ja passen,
els darrers pagesos
demanen cafè.
I somiem i tot
Aplega l'estiu, tot és una festa,
els nois s'acomiaden del mestre pesat,
les classes s'adormen, han fugit els llibres,
el poble es queda més ple, més estrany.
Abans eren vells, dones enfeinades
qui omplia carrers i places de sol,
ara resten muts, guanya la xicalla,
es canvia per palla, el seny dels senyors.
Arriba la nit, el carrer revifa,
s'omple de crits, dèries de minyons,
les velles cadires surten de la casa,
es parla d'històries, de lluites, de tot.
Avança la nit, toca la campana:
dotze campanades de pau i de son,
ja crida la mare, després ho fa el pare,
el llit ens espera i somiem i tot.
L'estiu és així
L'estiu és així:
Jove, ben ferotge,
es mostra poc noble,
valent i botxí.
Li demano asseure'm
al brocal del pou
per sentir el soroll
de l'aigua pregona.
Passen per la ment
pensaments de dona,
tardes de passeig
i records d'hivern.
Sóc prou tafaner,
desitjo la pau,
sortir d'aquest cau
per sentir molt fred.
Epitafis
Crideu més, estic, gairebé, sord.
No em cal ni respirar.
Nedo malament, però sé fer el mort.
Ara, m'he fet protestant.
Tinc problemes d'orientació.
Necessito una pila de rellotge.
Odio els descalcificadors.
Vull saber quan obren el super.
De poc, no em donen un crèdit.
Encara vaig a votar.