Dos poemes dubtosos i deu pensaments divins
12 Maig, 2008 17:27
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Per escriure aquest poema
Per escriure aquest poema,
he llogat a sis amics,
un bruixot, tres arlequins
i, de ciris, almenys trenta.
He començat pel melic,
he arribat fins a l'orella
i, si no faig un xerric,
em salto la lluna plena.
No creguis que la poesia
és feina de quatre mans
puix preciso dotze nans
que treballin tot el dia.
Vers a vers, un altre vers,
així es va fent la cultura,
la ploma plora, madura,
acabo del tot estès.
Nou poetes, una rondalla,
cent savis fan mitja estrofa
i, mentre ho penso, reposa
un pensament de canalla.
Ara ja em deixo anar
pel carrer dels incompresos,
per a deixar ben estesos
els riures que he de callar.
No patiu la gosadia
que em fa cloure aquest somrís,
si voleu tenir l'encís,
enceteu la poesia.
Pobres bugaders
No estic assegut, a la tarda plana,
per plorar, callat, històries d'ahir,
estic oblidant com em surt la ratlla,
el llapis es queixa, plora a desdir.
Tinc un ull cansat, el cap bé que pesa,
tot i esberlant-se, llença un xic de llum,
la boca està muda, la mà escadussera,
emplena, amb les lletres, la blancor del full.
Ni tenen encert ni volen ni gosen,
composar, de pressa, missatges profunds,
elles s'alliçonen, es miren, s'enfilen
i, sense més ordre, es posen al munt.
No és aquesta feina d'homes profitosos
i només uns quants, que ens diuen sabuts,
farcim una via de noms tous i dropos,
aniran després a caure vençuts.
Pobres bugaders del desfet humà
que cerqueu, cansats, la font del saber,
no agaféssiu més tan aspriu anar
puix fa plorar el cor i fa patir el seny.
Pensaments divins
Déu ens va crear, ja no ens castigarà més.
Déu no es cansa de fer miracles: Cada dia engega el sol.
No parlo amb Déu, m'esgarrifa quedar-me sord.
Déu meu, si vols ballar, tria una altra galàxia.
No ha estat un huracà, Déu s'ha refredat.
Amb Déu parlo poc, sempre té pressa.
El millor de pregar és que tens temps lliure.
Estimat Déu: T'escric perquè no m'escoltes.
Mireu, fins Satanàs té problemes d'adaptació.
Déu va poc a l'església, té problemes de columna.