Dos poemes esventants i deu epitafis

26 Maig, 2008 20:54
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments

Em plau el vent

 

Em plau el vent,

la pausa de la tarda,

el savi estar,

la vora del camí.

Sóc, tal vegada,

esquerp i miserable,

però esguarda

un home qui va amb mi.

Mai em pregunta

l'alçada de les hores,

l'enyor de les penyores,

la feina que no he fet.

Em deixa anar,

sense esma, pels paratges,

d'aquelles terres

conreades amb el temps.

 

Es para a seure

 

No troba mai

la dèria dels pagesos,

el son dels menestrals,

el riure de les flors.

Camina així,

camins per sempre estesos

que esguarden cada dia

la força del botxí.

Es para a seure

sota la vella branca,

una noguera franca

li conta el seu passat.

I dorm, seré,

perquè no porta pressa,

la vida encara deixa

sentir com passa el vent.

 

Epitafis

 

El darrer que he menjat ha estat la llanterna del metge.

Estic sorprès, la dona ni em crida.

El sermó fou dolent, tot i així no aconseguí obrir el taüt i anar-me'n.

Estic, tot i entrant a l'infern, a la cinquena porta de l'esquerra.

Els primers mesos t'avorreixes molt.

El darrer que vaig veure: Amb la mort als talons!

Parla si vols, ara fan anuncis.

He aconseguit rellogar la planta baixa.

Em costa comptar sense dits.

El metge m'ha dit que em refaré.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Comentaris

Afegeix un comentari
















La segona lletra de cotxe: