Dues nadales i deu pensaments divins

02 Maig, 2008 15:13
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments

A la fullasca seca

 

A la fullasca seca,

que viu vora del riu,

li surten noves ales

per a fugir del niu.

Són tardes de desembre

que deixen, a l'hivern,

núvols desfets amb fred,

ovelles dalt el cel.

Quan el flabiol ja sona,

amunt i avall serrats,

s'acosten les minyones

arran del pou gegant.

Els surten les cançons,

els brollen dolços balls

i porten els pastors

ramats per abeurar.

Quan la fullasca arriba,

al vespre per Betlem,

es troba en un pessebre,

gelat, noi innocent.

La mare l'acarona,

el pare foc encén

i l'àngel, que és a fora,

a tots ho va dient:

Pastors, criats, poncelles,

és nat el fill de Déu,

Maria és la mare,

el pare és Josep!

Li entren les poncelles

formatge, mató, mel;

li porten els pastors

el més petit dels bes.

Per a passar la nit,

li omplen el bressol

amb palla de la bona,

flassada de cotó.

Per tal de tots mirar-se'l,

posada hi ha una llum,

és la mirada dolça

que per arreu s'esmuny.

Li omplen tot l'estable

de somnis i entrebancs,

és el darrer culpable

nascut per als humans.

I la fullasca corre

cap a Jerusalem,

cercant la creu de fusta,

gelada, impotent.

 

Aplegar a Betlem

 

Aplegar a Betlem seria

com engegar un cor ardent,

amb les gràcies de Maria

i les presses d'en Josep.

Arribar just al pessebre,

a l'hora de l'infantar,

per a mi, seria el rebre

una angúnia, un esglai.

Veure néixer un minyó

de forma tan natural

fóra aquesta l'ocasió

de conèixer bé el Nadal.

No el Nadal de vins dolços,

de galetes i torrons,

parlo d'aquell dels mandrosos,

d'hospitals i de presons.

El Nadal d'aquella església

que viu sola en una vall,

que per fora es va fent lletja

i per dintre és un mirall.

 

Pensaments divins

 

He acomiadat a tres dimonis, no em saben temptar.

Déu és omnipresent, és difícil no fer-li la traveta.

Em comenta Jesús que tornarà, però de vacances.

Hi ha ofertes al cel: Un amén per tres rosaris.

Déu amplia l'univers, els terrenys són bon negoci.

Els rics no poden anar al cel, no hi caben.

No disgusteu a Déu, recordeu com plorava al diluvi.

Déu sap que sóc pecador, almenys s'ho pensa.

Déu vol que vagi a l'infern, estic estudiant ofertes.

Déu ha decidit prescindir de la bústia electrònica.

 

Comentaris | 0 RetroenllaçOs