Dues nadales i deu pensaments divins
02 Maig, 2008 15:13
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
A la fullasca seca
A la fullasca seca,
que viu vora del riu,
li surten noves ales
per a fugir del niu.
Són tardes de desembre
que deixen, a l'hivern,
núvols desfets amb fred,
ovelles dalt el cel.
Quan el flabiol ja sona,
amunt i avall serrats,
s'acosten les minyones
arran del pou gegant.
Els surten les cançons,
els brollen dolços balls
i porten els pastors
ramats per abeurar.
Quan la fullasca arriba,
al vespre per Betlem,
es troba en un pessebre,
gelat, noi innocent.
La mare l'acarona,
el pare foc encén
i l'àngel, que és a fora,
a tots ho va dient:
Pastors, criats, poncelles,
és nat el fill de Déu,
Maria és la mare,
el pare és Josep!
Li entren les poncelles
formatge, mató, mel;
li porten els pastors
el més petit dels bes.
Per a passar la nit,
li omplen el bressol
amb palla de la bona,
flassada de cotó.
Per tal de tots mirar-se'l,
posada hi ha una llum,
és la mirada dolça
que per arreu s'esmuny.
Li omplen tot l'estable
de somnis i entrebancs,
és el darrer culpable
nascut per als humans.
I la fullasca corre
cap a Jerusalem,
cercant la creu de fusta,
gelada, impotent.
Aplegar a Betlem
Aplegar a Betlem seria
com engegar un cor ardent,
amb les gràcies de Maria
i les presses d'en Josep.
Arribar just al pessebre,
a l'hora de l'infantar,
per a mi, seria el rebre
una angúnia, un esglai.
Veure néixer un minyó
de forma tan natural
fóra aquesta l'ocasió
de conèixer bé el Nadal.
No el Nadal de vins dolços,
de galetes i torrons,
parlo d'aquell dels mandrosos,
d'hospitals i de presons.
El Nadal d'aquella església
que viu sola en una vall,
que per fora es va fent lletja
i per dintre és un mirall.
Pensaments divins
He acomiadat a tres dimonis, no em saben temptar.
Déu és omnipresent, és difícil no fer-li la traveta.
Em comenta Jesús que tornarà, però de vacances.
Hi ha ofertes al cel: Un amén per tres rosaris.
Déu amplia l'univers, els terrenys són bon negoci.
Els rics no poden anar al cel, no hi caben.
No disgusteu a Déu, recordeu com plorava al diluvi.
Déu sap que sóc pecador, almenys s'ho pensa.
Déu vol que vagi a l'infern, estic estudiant ofertes.
Déu ha decidit prescindir de la bústia electrònica.