Dos poemes de Betlem i deu pensaments divins
23 Maig, 2008 19:53
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Al pessebre de Betlem
Al pessebre de Betlem,
trobareu, amb la mirada,
un Josep pensant en tot,
una Verge enamorada.
Amb un Nadó estranyat
puix somia que és al cel,
veig un Josep esglaiat,
una Verge il·lusionada.
Al pessebre de Betlem,
trobareu la fusta i palla,
una somera, un bou,
un Minyó de cara blanca.
Al pessebre de Betlem,
on el temps ha fet la pausa,
hi ha un Josep neguitós,
una Verge enfeinada.
Els àngels toquen a festa,
el gran Déu fa l'amistança
i, del neguit de'n Josep,
sembla néixer la gran calma.
Ara em retiro un moment,
dono fi a la paraula,
al pessebre, amb Josep,
resten Verge, Nadó i gràcia.
Aplego a Betlem
Aplego a Betlem
la nit d'un desembre,
en entrar-hi veig,
molt sol, un pessebre.
Una remor a dintre,
el cor se m'emporta,
mentre, un vent suau,
fa moure una porta.
De sobte, la llum,
els ulls em fereix,
dalt de mi un estel
al món s'ofereix.
A l'instant, del fons;
un gemec s'escolta,
un plor de Minyó,
un sospir de Dona.
La porta que s'obre
amb gran majestat,
em trobo amb un Home
de color trencat.
- És la meva Dona,
ha estat de part,
ho hem passat a soles,
estava espantat!
Entro a la cambra
més humil del món,
entre palla i fusta,
la més gran dolçor.
Pensaments divins
Diuen que Déu és intel·ligent, comprovaré el seu certificat acadèmic.
Déu va deixar la gràcia mentre fugia.
Eviteu que Déu salti d'alegria.
Déu és el meu Pare, no vull que n'adopti molts més.
Sóc fill de Déu amb alguns àtoms descontrolats.
Li he demanat saviesa a Déu, s'ha posat a riure.
Déu no es fa vell, va regalar tot el temps.
Porto deu vides intentant aprendre a cosir un botó.
Déu no porta cotxe, no suporta les mesures de seguretat.
He aconseguit trobar Déu, bé, el seu contestador automàtic.