Dos poemes i deu epitafis
01 Maig, 2008 18:55
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Bel
Nau que, en el sec,
al cel t'ofereixes
amb un sol carrer
tort i silenciós,
ja l'estreta serp
que, vers tu, em porta
s'omple de teules,
ciment i maons.
Campanes del bosc,
que el peu et guarneix,
sonen ben llunyanes
en un fons que es perd.
He vist els teus gats
mandrosos d'un sol
que troba la vella
en fils i records.
No crida el rellotge
car no té coratge,
avui com ahir,
com demà, com l'altre.
Les passes perdudes
m'han dut al davant
d'una plaça, on l'herba,
vestit li ha posat.
La vella no mira,
puix no vol trencar
el somni de mesos
sense un despertar.
He fugit per patis
rojos, enrunats,
les portes obertes,
entrar m'han deixat.
No he volgut romandre
en terrenys ingrats
on ni aigües canten
dolça soledat.
M'imposa el silenci,
del poble d'estiu,
a l'hivern, quan goso
trucar el mort en viu.
Si fóra bo morir-me
Si fóra bo morir-me
dormint, de matinada,
sense trencar el somriure
quan fugi, subtil, l'ànima.
Deixar el full escrit,
la pàgina tancada,
la persiana baixada
i, lluny, tot enemic.
Pujar per fi al terrat
i, per tota teulada,
deixar aquella abraçada
que mai havia donat.
Esbatussar la porta,
endur-se'm el llevant
vestit com un gegant,
ben ert com una soca.
Empolsimar els camins
per on ahir passava
i dibuixar en els pins
aquella mar tan blava.
Anar d'un lloc a enlloc,
venir de tard a d'hora,
trobar el molt al poc
i la claror a l'ombra.
Ser vell per ser minyó,
estèril per fruitós,
amable i enfadós,
no ser-ho, per ser tot.
Epitafis
He superat la claustrofòbia.
Senyor jutge, li prometo que no fugiré.
Ara tinc una estona lliure.
Ni recordo si he escrit les memòries.
Estic aprenent a no fer res.
Algú sap dir-me on tinc el cap?
Tinc vida eterna, no sé on posar-la.
M'he tret un bon pes del damunt.
Estic content, ja no m'estic morint.
Deixeu les flors afora, tinc por de les abelles.