Dos poemes antics i deu pensaments educatius
22 Maig, 2008 16:40
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
He conquerit
Plantem tots la llum de l'alba
a la finestra, petita, del castell,
endarrerim la lluita, el flagell,
som els servents del pa i de la taula.
Nomes guerrers reposen, sota pedra,
a la capella més ampla, més fervent,
varen guanyar la lluita i la tenebra,
només els queda un nom escadusser.
On dormiran els cavalls, els patges,
les melangies, els polsims de sort?,
algú dirà: Mireu com ja han mort
no tenen més ni força ni coratge!
Darrer castell que t'omples de tenebres,
d'amics galants, si bé prou matussers,
estic a dalt, com sento aquestes hores,
com m'alliçono, no tinc res més a fer.
Vénen del nord, del sud i de ponent,
totes les lluites que dormen sota el pont,
uns han fugit, els altres ja ni hi són,
potser demà retornarà el mai més.
He conquerit el regne a tall d'espasa,
he segrestat la fúria, el turment,
deixeu-me anar on para el més valent,
deixeu-me dir: Ara, no hi ha cap guerra!
Princesa
A la mar, hi ha una princesa
més bonica que la llum,
ni estima ni està promesa
ni precisa l'aixopluc.
Té somrís de cara ampla,
més que preada innocència,
més que minsa la paciència,
mai la feblesa l'esguarda.
Es posa vestit de dia,
de dinar i de passeig,
de protocol i mareig,
d'anar al ball si li convida.
El pare rei com n'està
d'aquesta primera filla
que li dóna, si va a missa,
un carruatge amb deu cavalls.
Tot i parlant de pecats,
no en tindrà ni mig ni un,
a la glòria hi seran:
Bones flaires i perfums!
Li han de trobar, abans d'un mes,
un príncep bell com un sol,
sense príncep el consol
de portar-li algun promès.
No cal dir que ell sabrà
escriure, de cop, el nom,
aprendre el que caldrà,
senyorejar ben bé poc
Tindrà casa, bona llar,
un plat ben ple de cigrons,
a les festes, canalons,
a la nit, tot l'allitar.
Pensaments educatius
El psicòleg m'aconsella, no necessito escoltar-me.
Es pensen que manen, jo ho sé.
El control no va anar bé, hem passat a examinar-lo.
Els nens no són dolents, però s'hi volen posar.
És una sort ser mestre, pots sobreviure a la gàbia.
No confien amb mi, però me'ls deixen igualment.
He provat d'escoltar-los, em perdo de seguida.
He endollat la pissarra, necessito idees clares.
Tinc un alumne bo, mai el trec del calaix.
Deu alumnes badallen, els altres no hi són.