Tres poemes d'estiu i deu epitafis

20 Maig, 2008 22:16
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments

La nit ja s'enfila

 

La nit ja s'enfila,

seriosa, a la plaça,

trobant a la vella

a mig fer el sopar,

avui toca peix,

bajoca amb patata

i una fruita dolça

espera en un plat.

La nit ja s'enfila

dalt de la campana

per deixar, ajornades,

paraules i precs.

Els joves ja riuen,

les noies ja passen,

els darrers pagesos

demanen cafè.

 

I somiem i tot

 

Aplega l'estiu, tot és una festa,

els nois s'acomiaden del mestre pesat,

les classes s'adormen, han fugit els llibres,

el poble es queda més ple, més estrany.

Abans eren vells, dones enfeinades

qui omplia carrers i places de sol,

ara resten muts, guanya la xicalla,

es canvia per palla, el seny dels senyors.

Arriba la nit, el carrer revifa,

s'omple de crits, dèries de minyons,

les velles cadires surten de la casa,

es parla d'històries, de lluites, de tot.

Avança la nit, toca la campana:

dotze campanades de pau i de son,

ja crida la mare, després ho fa el pare,

el llit ens espera i somiem i tot.

 

L'estiu és així

 

L'estiu és així:

Jove, ben ferotge,

es mostra poc noble,

valent i botxí.

Li demano asseure'm

al brocal del pou

per sentir el soroll

de l'aigua pregona.

Passen per la ment

pensaments de dona,

tardes de passeig

i records d'hivern.

Sóc prou tafaner,

desitjo la pau,

sortir d'aquest cau

per sentir molt fred.

 

Epitafis

 

Crideu més, estic, gairebé, sord.

No em cal ni respirar.

Nedo malament, però sé fer el mort.

Ara, m'he fet protestant.

Tinc problemes d'orientació.

Necessito una pila de rellotge.

Odio els descalcificadors.

Vull saber quan obren el super.

De poc, no em donen un crèdit.

Encara vaig a votar.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Comentaris

Afegeix un comentari
















Dos i dos fan cinc?: