Dos poemes de malastrugança i deu epitafis

17 Abril, 2013 06:50
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments


Volen riures


Perdut el sostre i l'orgull,

al regne de la misèria,

el cap s'acota i crema:

desig i gana a curull.

Massa batalles perdudes

en el regne de la sort,

el savi guanya dissort,

li sobren les pampallugues.

Vianant del vell país,

esgarriat de la fortuna,

no haurà ni sol ni lluna

ni un polsim de compromís.

Pobre, enze, a contracor

ni una porta se li obre,

de geni passa a mediocre,

de cabdill a perdedor.

Com avança, amb la paor,

per camins sense dreceres,

no tindrà pomes ni peres

ni una plata d'albercocs.

I tot i així, s'encomana

al més murri d'aquells sants,

són dolents els vilatans,

volen riures i gatzara.


A les tornes


El més noble,

sent de poble,

no pot viure

a la ciutat,

cada passa,

troba un ogre,

un feixuc,

a cada pas.

Els ciutadans

el conviden

a menjar,

a dormir bé,

li demanen

o li prenen

les guardioles,

els diners.

A les tornes,

quan els troba

a la plana

o en el bosc,

els convida

a esbellegar-se

o els propina:

cop o mos.

 

Epitafis

 

Em costa callar el secret.

Crida més fort!

Només necessito un ull.

Necessito intimitat.

No t'amoïnis, ja et pagaré.

Pensa-t'ho abans d'entrar.

Només cobrem per Nadal.

He perdut les ganes de viatjar.

Cerco núvia que sigui xerraire.

Estic buscant el temps.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Comentaris

Afegeix un comentari
















El segon mes de l'any: